Migraciones internas y desigualdades sociales en saludel caso de las migraciones hacia la Comunidad Autónoma del País Vasco en las décadas de 1950 a 1970

Resumen

Introducció i objectiu: Durant el període de 1950 a 1970 van arribar al País Basc més de mig milió de persones des d’altres indrets de l’Estat espanyol. Aquesta tesis parteix del marc teòric dels determinants socials de la salut i té com a objectiu analitzar les desigualtats socials en salut entre la població migrada des de la resta de l’Estat i la nascuda al País Basc al voltant de la dècada de 2010. Per fer-ho, s’analitzen les desigualtats en l’estat de salut i la mortalitat, la seva evolució temporal i comparació amb les ocorregudes en altres territoris de l’Estat espanyol amb característiques similars. Així mateix, s’analitzen les desigualtats en els determinants socials de la salut més rellevants segons el lloc de naixement, així com l’herència d’aquestes desigualtats per part de la següent generació –fills i filles de la població migrada-. Metodologia: Per una part, s’han realitzat diferents estudis transversals i un de tendència temporal a patir de l’anàlisi de diferents enquestes poblacionals (6 edicions de l’Enquesta de Salut del País Basc, l’Enquesta de Condicions de Vida d’Euskadi i les enquestes de salut de Catalunya, Madrid i Comunitat Valenciana). Així mateix, s’ha realitzat un estudi exploratori ecològic per estudiar les desigualtats en mortalitat, entorns residencials i la segregació a l’espai. Resultats: Les persones nascudes a la resta de l’Estat que van emigrar al País Basc entre les dècades de 1950 i 1970 van presentar un pitjor estat de salut que les persones autòctones. Aquestes desigualtats es van produir tant en homes com en dones i després d’ajustar per edat (mala salut percebuda: RP(homes) = 1,31; IC95 %: 1,12; 1,53; RP(dones) = 1,42; IC95 %: 1,26; 1,62). L’efecte del lloc de naixement sobre la salut es va explicar, només en part, per la pitjor posició social de les persones migrades. Les desigualtats s’han mantingut constants durant el període analitzat i la mala salut va ser en tots els anys més d’un 20% superior en les persones migrades. El patró de desigualtat en salut al País Basc va ser similar al de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Tanmateix, no es van trobar diferències en la mortalitat de les persones autòctones i migrades. Les persones migrades van presentar, en termes generals, una pitjor situació que les persones autòctones en relació amb els determinants socials de la salut seleccionats, tot i que no tots van mostrar un patró consistent. Per últim, tot i que de manera menys intensa que en el cas dels seus progenitors, els resultats mostren que els fills i filles de persones migrades van presentar un pitjor estat de salut i uns determinants socials de la salut més adversos. Conclusions: El lloc de naixement de la població entre 50 y 79 anys al País Basc constitueix un eix rellevant de desigualtat en salut, pel que les persones migrades de la resta de l’Estat a mitjans del segle passat, i el seus descendents, tenen un pitjor estat de salut que les persones autòctones, tot i que la mortalitat no ha estat més freqüent entre elles. Aquest eix de desigualtats és d’enorme importància, tant per la seva magnitud –prop de la meitat de les persones adultes al País Basc han nascut a un altre lloc de l’Estat espanyol o és descendent de la població migrada-, com pel fet de ser un eix de desigualtat escassament estudiat i considerat al debat públic. A més, els resultats d’aquest treball proporcionen coneixement rellevant per la comprensió dels efectes prolongats de les experiències migratòries sobre la salut física i mental dels seus protagonistes i descendents.