Sobre el régimen del Chárter náutico (o arrendamiento de naves de recreo en la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares)

  1. Marí Torres, Vicente
Dirigida per:
  1. Anselmo Martínez Cañellas Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 15 de de març de 2024

Tribunal:
  1. Esperanza Gallego Sánchez President/a
  2. José Luis Mateo Hernández Secretari/ària
  3. Inmaculada Herbosa Martínez Vocal

Tipus: Tesi

Resum

La regulació del contracte d'arrendament nàutic per la LNM va ser sens dubte una de les grans novetats legislatives a l'àmbit del dret marítim privat. Dins de l'esbarjo hem de distingir entre l'ús privatiu i personal dels vaixells i embarcacions, i l'arrendament nàutic, o xàrter nàutic, activitat que s'exerceix amb ànim de lucre, i aquesta és la diferència entre ambdues. Cal recordar que fins a l'any 2013 els avantprojectes i projectes de llei incloïen els principis del dret de la navegació marítima al llistat de fonts. L'instrument legal que regula aquestes relacions juridicocomercials seria el contracte de lloguer d'embarcació esportiva o xàrter nàutic, que pot incloure la contractació de prestacions transversals i/o complementàries, com ara lloguer amb patró o sense, fins i tot tripulació. En una primera aproximació, podem considerar que el xàrter nàutic és un contracte de cessió temporal d‟ús d‟una embarcació, en què les parts del contracte assumeixen obligacions. El resultat de la investigació és molt rellevant a efectes pràctics, com a contracte diferenciat del contracte d'arrendament de vaixell, atès que el xàrter nàutic disposa d'una particularitat jurídica pròpia L'incompliment del contracte podrà generar la seva connatural resolució, la indemnització de danys i perjudicis i, si escau, conseqüències sobre la reserva. Al document contractual es pot pactar que si qui incompleix és l'arrendador, segons la doctrina, aquest haurà de tornar la quantitat lliurada en concepte de reserva per duplicat. L'art. 1124 del CC. no opera si hi ha pacte de les parts que reguli i condicioni l'exercici de la facultat resolutòria, i no regeix si sobre el punt que sigui hi ha altres normes jurídiques especials. En definitiva, l'incompliment ha de ser parcial o total i que hagi frustrat de manera rellevant les legítimes expectatives del contractant que en reclama la resolució. Seguint el fil del discurs de l'article 1124.2), el perjudicat pot optar per exigir-ne el compliment, en cas que això sigui possible, o si no, la resolució del contracte. Les accions derivades del contracte d'arrendament nàutic prescriuen en un termini d'un any, comptat a partir de la data de la terminació, resolució del contracte o del desembarcament definitiu de l'arrendatari i dels seus acompanyants, en cas que fos posterior (article 313 LNM ). Així mateix, l'art. 213 LNM afegeix l'exigència que el vaixell tingui les condicions fixades al contracte quant a nacionalitat, classificació, velocitat, consum, capacitat i altres característiques. Per al cas de les reclamacions de l'arrendatari en relació amb els presumptes incompliments del patró, per no acatar les indicacions i instruccions donades per l'arrendatari, aquest les ha de dirigir contra ambdós, La figura de l'arrendament d'embarcacions o xàrter nàutic, dins del marc legal de la LNM, sembla que constitueix una peça separada que no acaba d'encaixar amb l'arquetip del perfil general que va pretendre el legislador al seu moment, produint confusió, alguna distorsió i també contradiccions. A més no podem oblidar que el contracte de xàrter nàutic queda sotmès a l'ègida protectora de la LDCU quan l'arrendatari, ho sigui, és a dir un consumidor, que no un empresari i, per descomptat, l'arrendador sigui un empresari. Per tant, és aconsellable i necessari fer una revisió exhaustiva de la norma liminar, precisant, el xàrter nàutic, per la seva quantitat quantitativa i qualitativa un compendi normatiu que reguli la realitat fàctica actual, que ara mateix no ho fa. Serveixi com a mode d'exemple