Contaminació vírica en molluscs bivalvesdetecció i caracterització, La

Laburpena

La producció de molluscs bivalves va moure als anys 2001 i 2002 més de 13 milions deuros només a Catalunya, corresponents a la comercialització de 5 mil tones de marisc per any; en tot lEstat Espanyol la producció del 2001 fou de més 256 mil tones. La importància econòmica dels molluscs bivalves creix parallelament al seu consum arreu del món. No obstant, el caràcter filtrador i bioacumulador daquest molluscs ha comportat que el seu consum sovint shagi vist associat a malalties causades per biotoxines i patògens microbians. Laplicació de normatives dirigides a controlar aquests factors de risc ha contribuït a la disminució dels problemes sanitaris causats per biotoxines i bacteris dorigen. fecal. Tanmateix, els paràmetres establerts no han estat dutilitat en el cas dels membres del gènere "Vibrio", els quals formen part de la microbiota marina, ni del virus humans, ja que els indicadors bacterians clàssics tenen un comportament molt diferent al dambdós grups. En el cas dels virus humans, el problema es veu agreujat per les dificultats tècniques que la seva detecció comporta. És per això que diversos autors han proposat els bacteriòfags de bacteris entèrics com a indicadors. Daltra banda, també sha proposat la utilització de virus humans, en concret dels adenovirus detectats mitjançant PCR, com a índex molecular de la contaminació vírica dorigen humà. Amb tot, fins al moment la comunitat científica no ha arribat a un consens ni pel que fa a la tria de lindicador o indicadors més apropiats ni tampoc pel que fa a un mètode de detecció dels patògens vírics en bivalves. Estudis anteriors a la present tesi han avaluat la contaminació vírica en molluscs bivalves i la seva relació amb els diferents microorganismes models proposats; no obstant, aquests estudis shan dut a terme utilitzant una gran varietat de metodologies i centrant-se en zones de producció molt concretes. En el marc de la Unió Europea, mancava un estudi comparatiu de zones de producció situades en zones geogràficament molt diverses i per tant, molt diferents a tots nivells, però que han de complir certes normatives establertes per la Unió Europea. En aquesta tesi, sha validat i estandarditzat un mètode de detecció molecular de virus humans en molluscs bivalves molt sensible i de fàcil aplicació. També hem desenvolupat una RT-PCR Multiplex per la detecció simultània dadenovirus, enterovirus i virus de lhepatitis A, de forma que es redueix el cost econòmic i temporal que la detecció molecular clàssica comporta. Daltra banda, durant 18 mesos sha estudiat de forma simultània la distribució de virus humans en molluscs bivalves i de diferents microorganismes proposats com a indicadors en diferents àrees de producció dEspanya, Grècia, Regne Unit i Suècia. Durant aquest estudi he aïllat dos dels virus de major importància en letiologia de malalties associades al consum de marisc, virus de lhepatitis A i norovirus, en molluscs bivalves destinats al consum humà i procedents de zones de producció dEspanya, Grècia i Regne Unit. Els adenovirus humans són els virus més prevalents en totes les àrees estudiades i presentaren una relació estadísticament significativa amb la resta de virus humans estudiats, fets que aconsellen la seva utilització com a índex molecular de contaminació vírica dorigen humà. Pel que fa als bacteriòfags de bacteris entèrics que també han estat proposats com a microorgaismes model, les anàlisis mostraren que els fags F-específics dARN són lúnic grup de fags que presenta una relació estadísticament significativa amb tots els virus humans, tot i això, la capacitat predicitiva dels fags F-ARN és més forta amb els norovirus i en zones amb nivells dEscherichia coli més elevats, de fet, serien útils com a model de norovirus al Regne Unit.