Epidemiologia de la influença porcinaEstudis seroepidemiològics i dinàmica de la infecció en explotacions porcines

Resumen

Des de l’any 1931, s’han aïllat diferents tipus de virus influença en l’espècie porcina i en l’actualitat es considera que certs subtipus circulen de forma endèmica entre la població porcina mundial. Degut a que els porcs poden infectar-se tant per virus influença d’origen aviar com d’origen humà, l’espècie porcina es considera la font de generació de nous virus influença recombinants, que podrien incloure gens de virus de diferents orígens. Per aquest motiu, més enllà de les conseqüències productives que comporta la malaltia pel sector porcí, la grip porcina prèn importància degut a les implicacions que pot tenir per la salut pública. En el primer estudi d’aquesta tesi es va examinar la seroprevalença enfront els virus influença en el porcí d’Espanya i els factors de risc associats. Es van recollir informació i mostres de sèrum (2.151 animals) de 98 explotacions distribuïdes arreu del país. Els resultats obtinguts mitjançant la tècnica d’ inhibició de la hemaglutinació (IH), utilitzant els subtipus H1N1, H1N2 i H3N2 com antígens, van mostrar que el 75.4% dels animals presentaven anticossos enfront algun dels subtipus. A totes les granges estudiades es va detectar com a mínim un animal seropositiu enfront algun dels subtipus, però només el 9% van reportar simptomatologia compatible amb grip durant l’últim any. Per últim, tres factors de risc van resultar associats a la infecció: el percentatge de reposició, les separacions discontínues entre corrals i un accés no controlat a l’explotació. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren una àmplia disseminació dels virus influença en la població porcina d’Espanya. Així mateix, ressalten la importància de les mesures de bioseguretat així com del disseny de les instal·lacions a l’hora de minimitzar la prevalença dels virus influença en les explotacions porcines. En el segon estudi es van seguir serològicament i virològicament dos lots de producció de dues granges comercials, per tal d’explorar la dinàmica de la infecció dels virus influença en el porc. En una de les explotacions es van detectar quatre onades víriques, la primera es va observar a les 3 i 4 setmanes de vida dels garrins en presència d’anticossos maternals. L’anàlisi filogenètic va mostrar que havien cocirculat endèmicament dues variants del virus H1N1. A més, en dos animals, es va aïllar la mateixa soca viral en dos moments diferents separats entre sí per com a mínim 4 setmanes. En l’altre explotació en canvi, només es va aïllar una soca del subtipus H1N2 que es va detectar en una única onada vírica en la que el 93.7% dels animals van resultar RRT-PCR positius. Els resultats obtinguts més rellevants d’aquest estudi són: a) la infecció per virus influença en les granges porcines comercials pot donar-se tant de forma epidèmica com de forma endèmica. b) els virus influença poden infectar els garrins amb anticossos maternals. c) la protecció homòloga generada després d’una primera infecció podria no prevenir enfront una segona infecció amb la mateixa soca o una molt similar. d) diferents variants de virus influença poden circular conjuntament entre els animals d’una explotació durant llargs períodes de temps. En el tercer estudi s’explorava si el virus pandèmic H1N1 (pH1N1) continuava circulant, entre 22-26 mesos després de la infecció original, en 3 explotacions porcines d’Austràlia on s’havia detectat el virus l’any 2009. També es valorava el potencial de disseminació del virus a altres explotacions a través del moviment de persones i animals. Per portar-lo a terme, es van analitzar els sèrums de 55 animals de cada granja mitjançant l’IH per detectar anticossos específics enfront el virus pH1N1. Els resultats obtinguts mostren que almenys en una de les explotacions el virus pH1N1 havia circulat recentment.