Mal de chagasuna etnografia corporeïtzada sobre el risc latent

Resumen

L’anàlisi de la conceptualització científico-tècnica del risc latent i de la vivència al respecte d’unes dones migrades de Bolívia i residents a Catalunya qüestiona la diferenciació i els límits entre els coneixements i pràctiques expertes i profanes en relació al risc. La investigació combina el mètode etnogràfic clàssic amb altres trajectòries de coneixement en què el marc vital i corporal de la investigadora queden incloses com una eina metodològica més, que porta a emfasitzar les articulacions entre les emocions i el risc. Reflexionant al respecte, aprofundeixo en les cultures del risc sorgides de contextos específics i fonamentades en diferents formes de coneixement, així com en l’articulació de les pràctiques preventives i terapèutiques que en deriven, i que produeixen noves i dinàmiques corporalitats. L’anàlisi demostra que no podem parlar de risc sense parlar de cossos posicionats i porosos al món social en què estan immersos. Per una banda, si bé en el camp biomèdic el risc es fonamenta en uns principis probabilístics reinterpretats en el camp clínic, per a aquestes dones els riscos responen a identitats, posicions estructurals que condicionen les possibilitats de gestionar la salut i experiències biogràfiques en què les emocions, com a resultat de la incorporació dels processos relacionals i condensades en la noció emic de sufrimiento, juguen un rol central. Per altra banda, si en el camp científico-tècnic les emocions es plantegen generalment com un impediment, en les narratives de les dones ens permeten traçar les articulacions amb el món social a partir de la producció i reproducció de les corporalitats sorgides en les interrelacions que s’estableixen amb, per exemple, el procés diagnòstic i de seguiment clínic, els objectius migratoris, el fàrmac o les cortines de vinchuques. Finalment, reivindico un enfoc transdisciplinar capaç d’abordar el Chagas en tota la seva complexitat com a fenomen biosocial.