Soledats juvenils, atenció integrada i estratègies d’abordatgeanàlisi del cas de Gran Bretanya

  1. Rodríguez-Berrio, Arantxa 1
  2. Beloki Marañón, Usue 1
  3. Mosteiro Pascual, Amaia 1
  4. Sobremonte de Mendicuti, Emma 1
  1. 1 Universidad de Deusto
    info

    Universidad de Deusto

    Bilbao, España

    ROR https://ror.org/00ne6sr39

Revista:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Año de publicación: 2022

Título del ejemplar: L’acció socioeducativa davant el repte de la soledat dels joves

Número: 80

Páginas: 37-57

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Resumen

Como seres sociales, los humanos tenemos una necesidad básica de vincularnos a personas significativas y pertenecer a un grupo. Aunque sentirse solo no significa necesariamente estar solo, el sentimiento de soledad parece estar más relacionado con la falta de conexión con los demás, así que la presencia física de personas importantes para nosotros no es una condición suficiente para no sentirse solo, necesitamos sentirnos conectados con ellas. A este respecto las personas jóvenes parece ser el grupo más sensible a los sentimientos de soledad tal y como muestran numerosos estudios, pero también parece ser el grupo más reactivo a la intervención y en el que la generación de factores protectores es más eficaz, no solo para la propia situación de soledad sino incluso para las consecuencias negativas de la misma. El artículo trata de explorar a nivel internacional las estrategias de abordaje de las soledades juveniles y las pautas de intervención individual, grupal y comunitaria implementadas para dar respuesta a las necesidades generadas por esta situación, especialmente el caso de Gran Bretaña, identificando buenas prácticas para una atención integral de la misma.

Referencias bibliográficas

  • Ajuntament de Barcelona (2022, 27 de gener). Proyecto de acción comuni-taria Radars.https://ajuntament.barcelona.cat/serveissocials/es/canal/projecte-daccio-comunitaria-radars
  • Ajuntament de Barcelona (2022, 27 de gener). Estrategia municipal contra la soledad. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/es/barcelona-contra-la-sole-dad/estrategia municipal-contra-la-soledad
  • Cacioppo, J. T., Cacioppo, S. i Boomsma, D. I. (2014). Evolutionary mecha-nisms for loneliness, Cognition & Emotion, 28(1), 3-21.https://doi.org/10.1080/02699931.2013.837379
  • Child, S. T. i Lawton L. (2019). Loneliness and social isolation among young and late middle-age adults: Associations with personal networks and social participation. Aging Ment Health, 23(2), 196-204. https://doi.org/10.1080/13607863.2017.1399345
  • Department for Digital, Culture, Media and Sport, UK government (2018). A connected society. A strategy for tackling loneliness – laying the founda-tions for change. https://www.gov.uk/government/publications/a-connected-society-a-strategy-for-tackling-lonelines
  • Hawkley L. C. i Cacioppo J .T. (2010). Loneliness matters: a theoretical and empirical review of consequences and mechanisms. Ann Behav Med. 40(2), 218-27. https://doi.org/10.1007/s12160-010-9210-8
  • Holt-Lunstad, J., Smith, T. B., Baker, M., Harris, T. i Stephenson, D. (2015). Loneliness and social isolation as risk factors for mortality: a meta-analytic review. Perspect Psychol Sci, 10(2), 227-37. https://doi.org/10.1177/1745691614568352
  • Kahneman, D., Krueger, A. B., Schkade, D. A., Schwarz, N. i Stone, A. A. (2004). A Survey Method for Characterizing Daily Life Experience: The Day Reconstruction Method. Science, 306(5702), 1776-1780. https://doi.org/10.1126/science.1103572
  • Luhmann, M. i Hawkley, L. C. (2016). Age differences in loneliness from late adolescence to oldest old age. Developmental Psychology, 52(6), 943–959. https://doi.org/10.1037/dev0000117
  • Masi, C. M., Chen, H. Y., Hawkley, L. C. i Cacioppo, J, T. (2011). A meta-analysis of interventions to reduce loneliness. Pers Soc Psychol Rev., 15(3), 219-66. https://doi.org/10.1177/1088868310377394
  • Nicolaisen M. i Thorsen K. (2014). Who are Lonely? Loneliness in Different Age Groups (18–81 Years Old). Using Two Measures of Loneliness. The International Journal of Aging and Human Development, 78(3), 229–257. https://doi.org/10.2190/AG.78.3.b
  • Nikitin, J. i Freund, A. M. (2017). Social motives predict loneliness du-ring a developmental transition.Swiss Journal of Psychology, 76(4), 145–153. https://doi.org/10.1024/1421-0185/a000201
  • Perlman, D. i Peplau, L. A. (1981). Toward a Social Psychology of Loneli-ness. Dins: R. Gilmour & S. Duck (Eds.). Personal Relationships in Disor-der (p. 31-56). London Academic Press.https://peplau.psych.ucla.edu/wp-content/uploads/sites/141/2017/07/Perl-man-Peplau-81.pdf
  • Pinquart M. i Sorensen S. (2001). Influences on Loneliness in Older Adults: A Meta-Analysis. Basic and Applied Social Psychology, 23(4), 245–266. https://doi.org/10.1207/S15324834BASP2304_2
  • Polley, M., Bertotti, M., Kimberlee, R., Pilkington, K. i Refsum, C. (2017). A review of the evidence assessing impact of social prescribing on healthcare demand and cost implications. University of Westminter. https://westminsterresearch.westminster.ac.uk/down-load/e18716e6c96cc93153baa8e757f8feb602fe99539fa-281433535f89af85fb550/297582/review-of-evidence-assessing-impact-of-social-prescribing.pdf
  • Victor, C. R. i Yang, K. (2012). The Prevalence of Loneliness Among Adults: A Case Study of the United Kingdom. The Journal of Psychology, 146:1-2, 85-104. https://doi.org/10.1080/00223980.2011.613875
  • Von Soest, T., Luhmann, M. i Gerstorf, D. (2020). The development of lone-liness through adolescence and young adulthood: Its nature, correlates, and midlife Outcomes. Developmental Psychology, 56(10), 1919–1934. https://doi.org/10.1037/dev0001102
  • Weiss, R. S. (1973). Loneliness: The experience of emotional and so-cial isolation. Cambridge, MA: MIT Press. https://psycnet.apa.org/re-cord/1974-22306-000