Hacia un enfoque de justicia socialla percepción del profesorado sobre la educación intercultural en contextos de escasa presencia de alumnado extranjero

  1. Maiztegui-Oñate, Concepción 1
  2. Villardón-Gallego, Lourdes 1
  3. Navarro Lashayas, Miguel Ángel 2
  4. Santibáñez Gruber, Rosa 1
  1. 1 Universidad de Deusto
    info

    Universidad de Deusto

    Bilbao, España

    ROR https://ror.org/00ne6sr39

  2. 2 ALBOAN
Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X 2014-8801

Any de publicació: 2019

Títol de l'exemplar: Interculturalidad y cultura de la diversidad en la educación del siglo XXI

Volum: 55

Número: 1

Pàgines: 119-140

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.980 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

Aquest article examina l’experiència d’un projecte d’educació intercultural en dos centres d’educació primària amb presència d’alumnat estranger molt poc significativa, numèricament parlant. L’objectiu de l’estudi és doble. En primer lloc, analitzar el procés de posada en marxa de les activitats proposades i en segon lloc contribuir al debat teòric reflexionant sobre la noció d’interculturalitat en l’àmbit educatiu des d’un plantejament d’educació intercultural ampli, relacionat amb la ciutadania global i l’educació per al desenvolupament. Per al treball de camp es va optar per un disseny metodològic qualitatiu de tipus exploratori a partir de grups de discussió (3 grups) i quaderns de registres del professorat (10), que ens va permetre analitzar qüestions teòriques d’actualitat sobre el paper de l’educació i constatar que, tot i que el plantejament intercultural s’adreça tant a l’alumnat autòcton com immigrat, en general, s’aprecia entre els docents consultats una visió reduïda d’aquest concepte, identificant interculturalitat amb població estrangera. S’hi distingeixen tres visions de la interculturalitat: a) tipus generalista; b) centrada en aspectes culturals, i c) enfocament de justícia social, que ofereix l’oportunitat d’aprofundir en altres projectes del centre com els relacionats amb l’educació en valors.

Informació de finançament

Este artículo se ha realizado gracias a la colaboración de la Facultad de Psicología y Educación de la Universidad de Deusto con ALBOAN y a la financiación de la Agencia Vasca de Cooperación al Desarrollo (PRO-2014K3/006) junto a la Diputación Foral de Bizkaia (SUBV/Coop/Sens/0014/2014).

Finançadors

Referències bibliogràfiques

  • AGUADO ODINA, T. (2005). La educación intercultural en la práctica escolar. Investigación en el ámbito español. XXI. Revista de Educación, 7, 43-51.
  • AGUADO ODINA, T. (2011). El enfoque intercultural en la búsqueda de buenas prácticas escolares. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 5(2), 23-42.
  • AGUADO ODINA, T., GIL JAURENA, I. y MATA BENITO, P. (2008). El enfoque intercultural en la formación del profesorado. Revista Complutense de Educación, 19(2), 275-292.
  • ALEGRE, M. y SUBIRATS, J. (2007). Los principales dilemas y debates en relación con la acogida y escolarización del alumnado inmigrante. En M. ALEGRE J. SUBIRATS. Educación e inmigración: nuevos retos para España en una perspectiva comparada (pp. 11-52). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • ALONSO, L. (1998). La mirada cualitativa en sociología: una aproximación interpretativa. Barcelona: Fundamentos.
  • BANKS, J. (2009). Diversity and citizenship education in multicultural nations. Multicultural Education Review, 1(1), 1-28.
  • BARQUÍN, A. (2015). ¿Qué debe hacer la escuela con las culturas familiares del alumnado inmigrante? Educar, 51(2), 443-464. https://doi.org/10.5565/rev/educar.671
  • BOLÍVAR, A. (2012). Justicia social y equidad escolar. Una revisión actual. RIEJS. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 1, 9-45.
  • CONGDE. (2012). Educación para el desarrollo. Una estrategia de cooperación imprescindible. Madrid: Coordinadora de ONG para el Desarrollo-España.
  • CORONEL, J. y GÓMEZ-HURTADO, I. (2015). Nothing to do with me! Teachers’ perceptions on cultural diversity in Spanish secondary schools. Teachers and Teaching. Theory and Practice, 21(4), 400-420.
  • ESCARBAJAL FRUTOS, A. (2011). Hacia la educación intercultural. SIPS. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 18, 131-149.
  • GARCÍA CASTAÑO, J., FERNÁNDEZ ECHEVERRÍA, J., RUBIO GÓMEZ, M. y SOTO PÁEZ, M. (2007). Inmigración extranjera y educación en España: algunas reflexiones sobre el «alumnado de nueva incorporación». En M. ALEGRE y J. SUBIRATS. Educación e inmigración: nuevos retos para España en una perspectiva comparada (pp. 309-360). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • GARCÍA-CANO, M., MÁRQUEZ LEPE, E. y AGRELA ROMERO, B. (2008). Cuándo, por qué y para qué la educación intercultural. Discursos y praxis de la educación intercultural. Papers, 89, 147-167. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v89n0.752
  • GOBIERNO VASCO (2016). II Plan de Atención Educativa al Alumnado Inmigrante en el marco de la escuela inclusiva e intercultural, 2016-2020. Vitoria-Gasteiz: Departamento de Educación, Política Lingüística y Cultura. Gobierno Vasco.
  • GONZÁLEZ FARACO, J., JIMÉNEZ VICIOSO, J. y PÉREZ MORENO, H. (2011). Representaciones e imágenes de la diversidad cultural: reflexiones a partir de un estudio exploratorio con profesores de escuelas multiculturales del suroeste de Andalucía. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 15(3).
  • LEEMAN, Y. y LEDOUX, G. (2005). Teachers on intercultural education». Teachers and Teaching: Theory and Practice, 11(6), 575-589.
  • LEEMAN, Y. y VOLMAN, M. (2001). Inclusive education: recipe book or quest. On diversity in the classroom and educational research. International Journal of Inclusive Education, 5(4), 367-379.
  • LEIVA OLIVENCIA, J. (2009). Educación y conflicto en escuelas interculturales: valores y concepciones pedagógicas del profesorado sobre convivencia y diversidad cultural. Educación y Diversidad, 3, 107-149.
  • LEIVA OLIVENCIA, J. (2013). Bases conceptuales de la educación intercultural. De la diversidad cultural a la cultura de la diversidad. Foro de Educación, 11(15), 169-197. http://dx.doi.org/10.14516/fde.2013.011.015.008
  • LUNA, F. (2016). El alumnado inmigrante en Euskadi: características y análisis de resultados. Bilbao: Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa (ISEI-IVEI).
  • MARTÍNEZ BONAFÉ, J. (2003). La ciudadanía democrática en la escuela: memoria de una investigación. En J. MARTÍNEZ BONAFÉ. Ciudadanía, poder y educación (pp. 57-88). Barcelona: Graó.
  • MATENCIO LÓPEZ, R., MIRALLES MARTÍNEZ, P. y MOLINA SAORÍN, J. (2013). Prácticas profesionales sobre educación intercultural en los docentes de educación primaria de la región de Murcia. Revista de Investigación en Educación, 11(2), 257-274.
  • MINISTERIO DE EDUCACIÓN. (2015). Estadísticas de enseñanza no universitaria. Datos de avance 2013-14. Recuperado de http://www.educacionyfp.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2013/09/20130916-datos-cifras.html
  • MURILLO, F. J. y HERNÁNDEZ, R. (2011). Hacia un concepto de justicia social. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 9(4), 7-23.
  • OSLER, A. (2016). Human rights and schooling. An ethical framework for teaching for social justice. Nueva York: Teachers Colleague Press. Columbia University.
  • OSUNA NEVADO, C. (2012). En torno a la educación intercultural. Una revisión crítica. Revista de Educación, 358, 38-58. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2012-358-182
  • POLYGONE (2003). Mosaico educativo para salir del laberinto. Red Internacional de Educación para el Desarrollo y Educación Popular. Bilbao: Hegoa.
  • PORTERA, A. (2011). Intercultural and semantic aspects and multicultural education: epistemology. En C. GRAN y A. PORTERA. lntercultural and multicultural education. Enhancing global interconnnectedness (pp. 12-32). Nueva York: Routledge.
  • TERRÉN, E. (2004). Incorporación o asimilación. La escuela como espacio de inclusión social. Madrid: Catarata.
  • TERRÉN, E. (2007). Inmigración, diversidad cultural y educación. En M. ALEGRE y J. SUBIRATS. Educación e inmigración: nuevos retos para España en una perspectiva comparada (pp. 261-274). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • UNESCO (2015). Global citizenship education. Topics and learning objectives. París: UNESCO.