Desenvolupament, implementació i aplicació de noves metodologies per a l'estudi de la reactivitat química i de les propietats òptiques no lineals

  1. Torrent Sucarrat, Miquel
Dirigida por:
  1. Miquel Solà Puig Director/a
  2. Josep M. Luis Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Girona

Fecha de defensa: 10 de diciembre de 2004

Tribunal:
  1. Josep Maria Lluch López Presidente/a
  2. Pere Alemany Cahner Secretario/a
  3. José María Anglada Rull Vocal
  4. Josep M. Bofill Villà Vocal
  5. Emili Besalú Llorà Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 106828 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

El coneixement de la superfície denergia potencial (PES) ha estat essencial en el món de la química teòrica per tal de discutir tant la reactivitat química com lestructura i lespectroscòpia molecular. En el camp de la reactivitat química es hem proposat continuar amb el desenvolupament de nova metodologia dins el marc de la teoria del funcional de la densitat conceptual. En particular aquesta tesis es centrarà en els següents punts: a) El nombre i la naturalesa dels seus punts estacionaris del PES poden sofrir canvis radicals modificant el nivell de càlcul utilitzats, de tal manera que per estar segurs de la seva naturalesa cal anar a nivells de càlcul molt elevats. La duresa és una mesura de la resistència dun sistema químic a canviar la seva configuració electrònica, i segons el principi de màxima duresa on hi hagi un mínim o un màxim denergia trobarem un màxim o un mínim de duresa, respectivament. A lescollir tot un conjunt de reaccions problemàtiques des del punt de vista de presència de punts estacionaris erronis, hem observat que els perfils de duresa són més independents de la base i del mètode utilitzats, a més a més sempre presenten el perfil correcte. b) Hem desenvolupat noves expressions basades en les integracions dels kernels de duresa per tal de determinar la duresa global duna molècula de manera més precisa que la utilitzada habitualment que està basada en el càlcul numèric de la derivada segona de lenergia respecte al número delectrons. c) Hem estudiat la validesa del principis de màxima duresa i de mínima polaritzabiliat en les vibracions asimètriques en sistemes aromàtics. Hem trobat que per aquests sistemes alguns modes vibracionals incompleixen aquests principis i hem analitzat la relació daquest lincompliment amb lefecte de lacoblament pseudo-Jahn-Teller. A més a més, hem postulat tot un conjunt de regles molt senzilles que ens permetien deduir si una molècula compliria o no aquests principis sense la realització de cap càlcul previ. Tota aquesta informació ha estat essencial per poder determinar exactament quines són les causes del compliment o lincompliment del MHP i MPP. d) Finalment, hem realitzat una expansió de lenergia funcional en termes del nombre delectrons i de les coordenades normals dintre del conjunt canònic. En la comparació daquesta expansió amb lexpansió de lenergia del nombre delectrons i del potencial extern hem pogut recuperar duna altra forma diferent tot un conjunt de relacions ja conegudes entre alguns coneguts descriptors de reactivitat del funcional de la densitat i en poden establir tot un conjunt de noves relacions i de nous descriptors. Dins del marc de les propietats moleculars es proposa generalitzar i millorar la metodologia pel càlcul de la contribució vibracional (Pvib) a les propietats òptiques no lineals (NLO). Tot i que la Pvib no sha tingut en compte en la majoria dels estudis teòrics publicats de les propietats NLO, recentment sha comprovat que la Pvib de diversos polímers orgànics amb altes propietats òptiques no lineals és fins i tot més gran que la contribució electrònica. Per tant, tenir en compte la Pvib és essencial en el disseny dels nous materials òptics no lineals utilitzats en el camp de la informàtica, les telecomunicacions i la tecnologia làser. Les principals línies daquesta tesis sobre aquest tema són: a) Hem calculat per primera vegada els termes dalt ordre de Pvib de diversos polímers orgànics amb lobjectiu davaluar la seva importància i la convergència de les sèries de Taylor que defineixen aquestes contribucions vibracionals. b) Hem avaluat les contribucions electròniques i vibracionals per una sèrie de molècules orgàniques representatives utilitzant diferents metodologies, per tal de poder de determinar quina és la manera més senzilla per poder calcular les propietats NLO amb una precisió semiquantitativa.