ls models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i a Catalunyauna visió comparada (CA-EN)

Referencias bibliográficas

• Aldekoa, Ana, Manterola, Ibon, & Idiazabal, Itziar (2020). A trilingual teaching sequence for oral presentation skills in Basque, Spanish and English. The Language Learning Journal, 48(3), 259-271.
• Argelaguet, Jordi (1999). Partits, llengua i escola. Anàlisi de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament obligatori (1980-1995). Mediterrània.
• Arnau, Joaquim (2004). Sobre les competències en català i castellà dels escolars a Catalunya: Una resposta a la polèmica sobre el decret d’hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7.
• Azurmendi, María José (1986). La educación en el proceso de normalización lingüística del euskera. In José Ignacio Ruiz Olabuenaga & J. Agustín Ozamiz (Eds.), Hizkuntza minorizatuen soziologia / Sociología de lenguas minorizadas (p. 125-133). Ttarttalo.
• Bastardas, Albert (2012). El català i els joves: Propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana. Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 77-92.
• Bretxa, Vanessa, Comajoan-Colomé, Llorenç, & Vila, F. Xavier (2017). Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària. Horsori.
• Bretxa, Vanessa, & Vila, F. Xavier (2014). L’evolució dels usos lingüístics dins l’aula des de sisè de primària fins a quart d’ESO. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and the Law, 62, 106-123.
• Campabadal, Josep, & Miralles, Francesc (2015). De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo. Akal.
• Cenoz, Jasone (2009). Towards multilingual education. Basque educational research from an international perspective. Multilingual Matters.
• Cenoz, Jasone, & Gorter, Durk (2017). Minority languages and sustainable translanguaging: Threat or opportunity? Journal of Multilingual and Multicultural Development, 38(10), 901-912.
• Colom, Ferran (2012). Desigualdades en el sistema educativo no universitario de Valencia. In F. Javier García & Antonia Olmos (Eds.), Segregaciones y construcción de la diferencia en la escuela (p. 43-60). Editorial Trotta.
• Comajoan, Llorenç, Vila, F. Xavier, Bretxa, Vanessa, Sorolla, Natxo, Tenorio, Xavier, & Melià, Joan (2013). Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja. In F. Xavier Vila & Eulàlia Salvat (Eds.), Noves immigracions i llengües. Actes del 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (p. 29-75). AEAU and Universitat de Barcelona.
• Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2014). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. 2013. Generalitat de Catalunya, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Departament d’Ensenyament.
• Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2017). Coneixement de les llengües catalana i castellana de l’alumnat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
• Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2020). L’avaluació de l’expressió oral a quart d’ESO. Curs 2018-2019. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
• Consejo Asesor del Euskera (2016). Análisis de los discursos básicos sobre el euskera – Proyecto EGOD. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.
• Consejo Escolar de Euskadi (2020). Informe sobre la situación del sistema educativo vasco. 2017-18/2018-19.
• Departament d’Ensenyament (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
• Diaz de Gereñu, Leire (2017). Eskola bidezko euskararen biziberritzea: arrakastarako baldintzak aztergai. In Xabier Landabidea, Jone Goirigolzarri & Ibon Manterola (Eds.), Euskararen biziberritzea: marko, diskurtso eta praktika berriak birpentsatzen (p. 101-126). UEU.
• Elorza, Itziar, & Muñoa, Inma (2008). Promoting the Minority Language Through Integrated Plurilingual Language Planning: The Case of the Ikastolas. Language, Culture and curriculum, 21(1), 85-101.
• Flors-Mas, Aveŀlí (2013). «L’idioma que ens connecta a tots». Els discursos sobre l’aprenentatge de l’anglès dels adolescents de Mataró. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23, 205-233.
• Flors-Mas, Aveŀlí (2017). Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians (Doctoral thesis. Universitat de Barcelona).
• Flors-Mas, Aveŀlí (2018). Els usos lingüístics a les aules de secundària a Catalunya i el País Valencià: L’estudiantat i el professorat com a actors de la política lingüística educativa. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and the Law, 70, 103-116.
• Flors-Mas, Aveŀlí, & Vila, F. Xavier (2014). Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 173-199.
• Fouassier, Maite (2017). Aniztasuna ikasgeletan: hezkuntzaren alorreko ahotsak. In Haur eta gazteen aniztasuna. EAEn (Oker izendatutako) bigarren belaunaldiak. UPV/EHU.
• GAD3 (2020). Solo uno de cada 10 catalanes defiende que el catalán sea la única lengua vehicular en la enseñanza. GAD3, 21 December 2020.
• García, Ofelia (2009). Bilingual Education in the 21st Century: A Global Perspective. Wiley-Blackwell.
• García, Ofelia, & Wei, Li (2014). Translanguaging. Language, Bilingualism and Education. Palgrave Macmillan.
• Garvía, Roberto, & Santana, Andrés (2018). El consenso de la inmersión lingüística: Realidad o mito. Politikon, 6 February 2018.
• Gobierno Vasco (1983). Decreto 138/1983, de 11 de Julio, del Departamento de Educación y Cultura, que regula el uso de las dos lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria, y establece tres modelos educativos en la enseñanza obligatoria. Boletín Oficial del País Vasco, 108.
• Gobierno Vasco (1986). E.I.F.E.: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.
• Gobierno Vasco (1989). E.I.F.E. 2: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.
• Gobierno Vasco (1990). E.I.F.E. 3: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.
• Gobierno Vasco (1992). HINE. Evaluacion de la lengua escrita en la escuela. Estudio de 8.° de E.G.B., modelos A, B Y D. Gobierno Vasco.
• Gobierno Vasco (2016). Decreto 236/2015, de 22 de diciembre, por el que se establece el currículo de Educación Básica y se implanta en la Comunidad Autónoma del País Vasco.
• Gobierno Vasco, ISEI-IVEI, & Soziolinguistika Klusterra (2017). Arrue Ikerketa: EAEko ikasleen euskararen erabilera eskola-giroan, 2011-2015. Emaitza nagusien txosten teknikoa. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.
• Gonzàlez, Isaac, & Benito, Ricard (2009). Intensitat i caracterització de la segregació a l’escola catalana en clau lingüística. Noves SL. Revista de sociolingüística, winter 2009, 1-12.
• Idiazabal Itziar (1986a). La educación bilingüe desde el ámbito escolar. In Plurilingüismo y evolución cultural (p. 193-210). R. S. A. P.
• Idiazabal Itziar (1986b). Prólogo. In Gobierno Vasco, E.I.F.E.: La Enseñanza del Euskera: Influencia de los Factores. Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.
• Idiazabal Itziar (2003). Euskal irakasteredu elebidunak, etorkizunari begira. In M. Atxaga (Ed.), Euskaltzaleen Biltzarraren Mendeurrena. Sabino Arana Elkargoaren Jardunaldiak 2001 (p. 341-353). Fundación Sabino Arana Elkargoa.
• Idiazabal, Itziar, & Manterola, Ibon (2003). Euskal eredu elebidunak, murgilketa eta hizkuntzen irakakuntza bateratua: kontzeptuen berrikusketa. Euskera, 54(2-1), 463-504.
• ISEI-IVEI, & Gobierno Vasco (2018). Evaluación de diagnóstico. ED 2017. Informe ejecutivo sobre la situación de la educación básica (4º E.primaria-2º ESO).
• Kontseilua [Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseilua] (2008). Propuesta para la formación de alumnado plurilingüe. Kontseilua.
• Kontseilua [Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseilua] (2018). Hezkuntzaren Aldeko Akordioa: Ekarpena Akordioaren Oinarriei.: Kontseilua.
• Llevot, Núria (2005). Del Programa d’Educació Compensatòria al nou Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. Papers. Revista de Sociologia, 78, 197-214.
• Llompart, Júlia (2016). Pràctiques plurilingües d’escolars d’un institut superdivers: De la recerca a l’acció educativa (Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona).
• Manterola, Ibon (2020). Ahozko euskararen irakaskuntzarako irakasleen prestakuntza: berrikuntza didaktikoa eta soziala? In Dorota Krajewska, Ekaitz Santazilia & Eneko Zuloaga (Eds.), Fontes Linguae Vasconum 50 urte: ekarpen berriak euskararen ikerketari. Nuevas aportaciones al estudio de la lengua vasca (p.405-420). Nafarroako Gobernua.
• Mercator (2020). Basque. The Basque language in education in Spain. Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning.
• Mezo, Josu (2008). El palo y la zanahoria política lingüística y educación en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1998). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
• Milian, Antoni (1984). De la separació a la conjunció lingüística a l’ensenyament: El títol II de la Llei 7/1983, de 18 d’abril. Revista de Llengua i Dret, 3, 33-41.
• Morales-Gálvez, Sergi (2017). Living together as equals: Linguistic justice and sharing the public sphere in multilingual settings. Ethnicities, 17(5), 646-666.
• Moreno, Gorka (2017). Adituen ikuspegia. In Haur eta gazteen aniztasuna. EAEn (Oker izendatutako) bigarren belaunaldiak. UPV/EHU.
• Oller, Judith, & Vila, Ignasi (2010). Effects of sociolinguistic environment and the length of residence on the linguistic performance in Catalan and Spanish of sixth grade immigrant pupils in Catalonia. Sociolinguistic Studies, 4(1), 63-84.
• Pérez-Vidal, Carmen, Lorenzo, Neus, & Trenchs-Parera, Mireia (2016). Les llengües en l’educació: El plurilingüisme i la internacionalització. In Josep M. Vilalta (Ed.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015 (p. 139-197). Fundació Jaume Bofill.
• Pons, Eva (2013). La llengua de l’ensenyament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. In Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (p. 57-89). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d’Estudis Autonòmics.
• Pons, Eva (13 March 2014). La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa [Apunt de blog]. Blog de la Revista Llengua i Dret.
• Pons, Eva, i Vila, F. Xavier (2005). Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-2004). Observatori de la Llengua Catalana.
• Pradilla, Miquel Àngel (2016). El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 38, 295-310.
• Pujolar, Joan (2020). Nous parlants: Llengua i subjectivitat. Treballs de Sociolingüística Catalana, 30, 17-38.
• Pujolar, Joan, & Gonzàlez, Isaac (2013). Linguistic “mudes” and the de-ethnicization of language choice in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 138-152.
• Purtí, Eulàlia (2006). La incorporació tardana de l’alumnat al·loglot: l’experiència dels primers programes adreçats als estudiants extracomunitaris a Catalunya. In F. Xavier Vila, Emili Boix-Fuster and Núria Alturo (Eds.), Integrar, des de la fragilitat? Societats plurilingües davant els reptes de les immigracions multilingües: Suïssa, Brussel·les, Luxemburg, Quebec i Catalunya (p. 83-87). IEC.
• Riera, Elvira (2017). Justícia lingüística i societats mixtes: Una defensa de la pluralitat. Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.
• Ronjat, Jules (1913). Le développement du langage observé chez un enfant bilingüe. Champion.
• Santamaría, Antonio (Ed.) (1999). Foro Babel: El nacionalismo y las lenguas de Cataluña. Ediciones Áltera.
• Sorolla, Natxo, & Flors-Mas, Aveŀlí (2020). L’ús del català entre els millennials de Catalunya: El pes diluït de l’origen lingüístic. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and the Law, 73, 50-68.
• Strubell, Miquel, Andreu, Llorenç, i Sintes, Elena (2011). Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. UOC.
• Sunyol, Andrea (2019). Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in catalonia: An ethnographic study (Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona).
• Trenchs-Parera, Mireia, Larrea, Imanol, & Newman, Micahel (2014). La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281-301.
• Trenchs-Parera, Mireia, & Patiño-Santos, Adriana (2013). Language Attitudes of Latin-American Newcomers in Three Secondary School Reception Classes in Catalonia. In Joaquim Arnau (Ed.), Reviving Catalan at School. Challenges and Instructional Approaches (p. 49-71). Multilingual Matters.
• Unamuno, Virginia, & Nussbaum, Luci (2006). L’escola com a espai de pràctiques multilingües. In Luci Nussbaum & Virginia Unamuno (Eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant (p. 81-99). Universitat Autònoma de Barcelona.
• Urla, Jacqueline (2012). Reclaiming Basque: Language, Nation, and Cultural Activism. University of Nevada Press.
• Vila, F. Xavier (1996). When classes are over. Language choice and language contact in bilingual education in Catalonia (Doctoral thesis. Vrije Universiteit).
• Vila, F. Xavier (2004). “Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati?”. Els usos lingüístics a les escoles catalanes. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 8-15.
• Vila, F. Xavier (2005). Language, Education and Ideology in an Integrationist Society. In Els Witte, Luk Van Mensel, Michel Pierrard, Laurence Mettewie, Alex Housen & Roel De Groof (Eds.), Language, Attitudes & Education in Multilingual Cities (p. 53-86). Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten.
• Vila, F. Xavier (7 March 2018). Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: Reflexiones a partir de una encuesta. Politikon.
• Vila, F. Xavier (Coord.) (2006). Conclusions de la comissió Coneixement i ús de la llengua. La potenciació de la llengua entre infants i joves: Del coneixement a l’ús. Consell Assessor de la Llengua a l’Escola.
• Vila, F. Xavier (Dir.) (2019). Disseny i pilotatge del projecte de recerca: “L’impacte dels usos lingüístics en entorns escolars sobre la competència lingüística oral de l’alumnat en català, castellà i lengües estrangeres”. Informe de recerca no publicat. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya.
• Vila, F. Xavier, & Galindo, Mireia (2009). El sistema de conjunció en català en l’educació primària a Catalunya: Impacte sobre els usos. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20, 21-69.
• Vila, F. Xavier, Ubalde, Josep, Bretxa, Vanessa, & Comajoan-Colomé, Llorenç (2018). Changes in language use with peers during adolescence: A longitudinal study in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 0(0), 1-16.
• Vila, F. Xavier, & Vial, Santiago (2000). Informe «Escola i ús»: Les pràctiques lingüístiques de l’alumnat de 2n nivell de cicle superior d’educació primària de Catalunya en situacions quasi espontànies. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
• Vila, F. Xavier, & Boix-Fuster, Emili (Eds.) (2019). La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: Realitats i possibilitats. Edicions UB.
• Vila, Ignasi (2011). Balanç de la política lingüística a l’educació escolar dels governs de Catalunya (2004-2011). In Josep M. Masjuan (coord.), Societat Catalana 2011 (p. 295-323). IEC.
• Voltas, Eduard (1996). La guerra de la llengua. Empúries.
• Woolard, Kathryn A. (1989). Double Talk: Bilingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia. Stanford University Press.
• Woolard, Kathryn A. (1991). Linkages of Language and Ethnic Identity: Changes in Barcelona, 1980-1987. In James R. Dow (Ed.), Focus on Language and Ethnicity. Essays in honor of Joshua A. Fishman. Volume 2 (p. 61-82). John Benjamins.
• Woolard, Kathryn A. (2016). Singular and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. Oxford University Press.
• Zalbide, Mikel (1998). Normalización lingüística y escolaridad: un informe desde la sala de máquinas. Revista Internacional de Estudios Vascos, 43(2). 355-424.