La comunicació digital empresarial de les empreses privades del País Bascús i evolució de l’eusquera entre 2013 i 2017

  1. Angeriñe Elorriaga Illera
  2. Maialen Goirizelaia Altuna
  3. Amaia García-Azpuru
Journal:
Revista de llengua i dret

ISSN: 2013-1453

Year of publication: 2019

Issue: 72

Pages: 107-126

Type: Article

More publications in: Revista de llengua i dret

Abstract

The goal of this article is to understand the use that private companies in the autonomous community of the Basque Country make of digital external communication on social networks and the presence of Basque therein, to appreciate developments between 2013 and 2017. To this, research was performed in two periods: the first in 2013 and the second four years later, in 2017. The results show that, at the starting point of our research, 84.8% of companies surveyed used three or more social networks, 52.2% following a predefined strategy and 68% published new content every day. Four years later, there were increases in companies following a predefined strategy and those publishing daily content. As far as the use of Basque in companies’ external digital communications is concerned, levels were high: 72% published content in Basque in 2013 and, although this figure fell slightly in 2017 to 70%, it should be noted that bilingual content (that in both Basque and Spanish) increased from 21% to 45%. Larger companies used Basque more in 2017 than in 2013 and the sectors in which the use of Basque on social networks was greater were those of professional, scientific and educational activities, together with that of information and communications

Bibliographic References

  • Activity report. (2017). Bruselas: European Interactive Digital Advertising Alliance. Mediascope Europe.
  • Alvira-Martín, Francisco. (2004). La encuesta: una perspectiva general metodológica. Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). ISBN 84-7476-370-3.
  • Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación. (2016). Encuesta AIMC a usuarios de internet.
  • Azkue Fundazioa. (2017). Encuesta sobre blogs en euskera.
  • Bailey, Ainsworth Anthony. (2005). Consumer Awareness and use of product review websites. Journal of Interactive Advertising, 6(1), 1-8.
  • Baztarrika, Patxi. (2018). Eskualdeetako edo eremu urriko hizkuntzen europako gutunari begirada bat euskaratik eta euskal herritik. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 69.
  • Belzunces, Marc. (2017). Analysing Twitter language use in R, an example with Catalan MPs.
  • Bretxa i Riera, Vanessa. (2007). Els usos lingüístics en les TIC de les petites i mitjanes empreses a Catalunya. Llengua i ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 37.
  • Castelló Martínez, Araceli. (2010). La orientación empresarial hacia el cliente en la Web 2.0. Miguel Hernández Communication Journal, 6, 99-131.
  • Castells, Manuel. (2002). La dimensión cultural de internet. Fundació de la Universitat Oberta de Catalunya i Institut de Cultura de Barcelona.
  • De Palma, Donald, Sargent, Benjamin, Beninatto, Renato. (2006). Can’t read, won’t buy: Why language matters on global websites. Common Sense Advisory, Inc. USA.
  • EraLan 1: Lan giroko hizkuntza erabileran eragiten duten aldagaietan oinarritua (2008). Soziolinguistika klusterra y Diputación Foral de Bizkaia.
  • EraLan 2: Hizkuntza lidergoa aztergai (2010). Soziolinguistika klusterra.
  • EraLan 3: Euskarren erabilera lan-munduan [Informe sobre la utilización del euskera en el mundo laboral] (2015). Soziolinguistika klusterra.
  • Estudio anual de redes sociales 2016. (2016). Madrid: Interactive Advertising Bureau, IAB.
  • Estudio anual de redes sociales 2017. (2017). Madrid: Interactive Advertising Bureau, IAB.
  • Estudio anual de redes sociales 2018. (2018). Madrid: Interactive Advertising Bureau, IAB.
  • Euskara planak. Erabilera plan ereduak. (2017). Kultura eta Hizkuntza Politika Saila.
  • Eustat. (2013). Establecimientos y personas empleadas en la CA de Euskadi por rama de actividad (A10 y A64) según territorio histórico.
  • Eustat. (2017). Establecimientos y personas empleadas en la CA de Euskadi por rama de actividad (A10 y A64) según territorio histórico.
  • García Ortega, Carmela, y Zugasti Azagra, Ricardo. (2014). La campaña virtual en Twitter: Análisis de las cuentas de Rajoy y de Rubalcaba en las elecciones generales de 2011. Historia y Comunicación Social, 19.
  • Goldsmith, Ronald, y Horowitz, David. (2006). Measuring motivations for online opinion seeking. Journal of Interactive Advertising, 6(2), 2-14.
  • Haeckel, Stephan, Carbone, Lewis, y Berry, Leonard. (2004). Cómo liderar la experiencia del consumidor. Revista Harvard-Deusto Marketing & Ventas, 63, 14-20.
  • Hekimen, Asociación de Medios de Comunicación en Euskera. (2014). Observatorio de medios de Comunicación en Euskera.
  • Hootsuite. (2018). [Informe digital en 2018 en España].
  • Informe sobre igualdad lingüística en la era digital. (2018). Comisión de Cultura y Educación, Parlamento Europeo.
  • Instituto Nacional de Estadística. (2018). Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de información y comunicación en los hogares.
  • James Jones, Rhys, Cunliffe, Daniel, y Honeycutt, Zoe R. (2013). Twitter and the Welsh language. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 34(7), 653-671.
  • Kemp, Simon. (24 de enero de 2017). Digital in 2017: global overview. We are social.
  • Kotler, Philip, Jain, Dipack, y Maesincee, Suvit. (2002). El marketing se mueve. Barcelona: Editorial Paidós.
  • Kruikemeier, Sanne. (2014). How political candidates use Twitter and the impact on votes. Computers in Human Behavior, 34, 131-139.
  • Küster Bolud, Inés, y Hernández Fernández, Asunción. (2013). De la Web 2.0 a la Web 3.0: Antecedentes y consecuencias de la actitud e intención de uso de las redes sociales en la web semántica. Universia Business Review, 37, 104-119.
  • López Meri, Amparo. (2016). Twitter-retórica para captar votos en campaña electoral: El caso de las elecciones de Cataluña de 2015. Comunicación y Hombre, 12, 97-118.
  • Maldonado, Rocío, Blanco, Fidel, y Ramiro, Gerardo. (2018). Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) fortalecen la preservación de las lenguas indígenas. Revista Tectzapic, 4(1), 49-55.
  • Manias-Muñoz, Miren, y Martori Muntsant, Aida. (2017). BBC Alba: servicio público y representación gaélica en Escocia. Historia y Comunicación Social, 22(1).
  • Marín, Laura. (2008). Comunicación 2.0: El dominio de los usuarios. Common Sense, 3, 1-8.
  • Martín, Raquel. (19 de septiembre de 2014). Qué lenguas son las más usadas en internet. Forbes.
  • Mocanu, Delia, Baronchelli, Andrea, Perra, Nicola, Gonçalves, Bruno, Zhang, Qian, y Vespignani, Alessandro. (2013). The Twitter of Babel: Mapping world languages through microblogging platforms. Plos One, 8(4).
  • Morales i Gras, Jordi. (2017). Soberanías enredadas: una perspectiva reticular, constructural y agéntica hacia los relatos soberanistas vasco y catalán contemporáneos en Twitter (Tesis doctoral, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, País Vasco).
  • Moseley, Cristopher (ed.). (2010). Atlas de las lenguas del mundo en peligro. París: Ediciones Unesco.
  • O’Reilly, Tim. (2007). What is web 2.0: Design patterns and business models for the next generation of software. International Journal of Digital Economics, 65, 17-37.
  • Observatorio Anual Puntu.eus.(2017).
  • Parlamento Europeo. (2018). Informe sobre la igualdad lingüística en la era digital.
  • Puntu.eus. (2017). Informe anual sobre la situación de Internet en Euskal Herria.
  • Rowley, Jennifer, Kupiec-Teahan, Beata, y Leeming, Edward. (2007). Customer community and co-creation: A case study. Marketing Intelligence & Planning, 25(2), 136-146.
  • Sánchez Carballido, Juan Ramón. (2008). Perspectivas de la información en internet: Ciberdemocracia, redes sociales y web semántica. Zer: Revista de Estudios de Comunicación, 13(25).
  • Umap [herramienta de contenido en euskera en Twitter]. (s. f.).
  • Unesco Conferencia Regional para Centroámerica. (2015). El multilingüismo en ciberespacio. Lenguajes indígenas para el empoderamiento.
  • VI Encuesta Sociolingüística. Comunidad autónomoa de Euskadi. (2016). Gobierno de Navarra, Gobierno Vasco y Office Public de la Langue Basque.
  • Vidal-Franco, Ignacio, Guiu-Souto, Jacobo, y Muñuzuri, Alberto P. (2017). Social media enhances languages differentiation: a mathematical description. Royal Society Open Science, 4(5).