La comunicació digital empresarial de les empreses privades del País Bascús i evolució de l’eusquera entre 2013 i 2017

  1. Angeriñe Elorriaga Illera
  2. Maialen Goirizelaia Altuna
  3. Amaia García-Azpuru
Revista:
Revista de llengua i dret

ISSN: 2013-1453

Any de publicació: 2019

Número: 72

Pàgines: 107-126

Tipus: Article

Altres publicacions en: Revista de llengua i dret

Resum

L'objectiu d'aquest article és conèixer l'ús que les empreses privades de la comunitat autònoma del País Basc (CAPV) fan de la seva comunicació externa digital a les xarxes socials i l’evolució de la presència que hi té l’eusquera des de 2013 fins a 2017. això Amb aquest objectiu, la investigació s'ha realitzat en dos períodes, el primer el 2013 i el segon quatre anys després, el 2017. Els resultats mostren que en el punt de partida de la investigació el 84,8% de les empreses enquestades utilitzava tres o més xarxes socials, el 52,2% ho feia seguint una estratègia prèvia i el 68% publicava contingut nou diàriament. Quatre anys després, va augmentar el percentatge d'empreses que comptaven amb una estratègia predefinida i les que publicaven contingut diàriament. Quant a l'ús de l’eusquera en la comunicació digital externa de les empreses, és alt: l’any 2013 el 72% publicava contingut en eusquera i malgrat que les dades van disminuir lleument el 2017 a un 70%, es pot destacar que el contingut bilingüe (en eusquera i en castellà) va augmentar d'un 21% a un 45%. Les empreses de dimensió més gran utilitzaven més l'eusquera el 2017 que el 2013 i els sectors en els quals l'ús de l'eusquera a les xarxes socials era més gran van ser el de les activitats professionals, científiques i educatives i el de la informació i les comunicacions.

Referències bibliogràfiques

  • Activity report. (2017). Bruselas: European Interactive Digital Advertising Alliance. Mediascope Europe.
  • Alvira-Martín, Francisco. (2004). La encuesta: una perspectiva general metodológica. Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). ISBN 84-7476-370-3.
  • Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación. (2016). Encuesta AIMC a usuarios de internet.
  • Azkue Fundazioa. (2017). Encuesta sobre blogs en euskera.
  • Bailey, Ainsworth Anthony. (2005). Consumer Awareness and use of product review websites. Journal of Interactive Advertising, 6(1), 1-8.
  • Baztarrika, Patxi. (2018). Eskualdeetako edo eremu urriko hizkuntzen europako gutunari begirada bat euskaratik eta euskal herritik. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 69.
  • Belzunces, Marc. (2017). Analysing Twitter language use in R, an example with Catalan MPs.
  • Bretxa i Riera, Vanessa. (2007). Els usos lingüístics en les TIC de les petites i mitjanes empreses a Catalunya. Llengua i ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 37.
  • Castelló Martínez, Araceli. (2010). La orientación empresarial hacia el cliente en la Web 2.0. Miguel Hernández Communication Journal, 6, 99-131.
  • Castells, Manuel. (2002). La dimensión cultural de internet. Fundació de la Universitat Oberta de Catalunya i Institut de Cultura de Barcelona.
  • De Palma, Donald, Sargent, Benjamin, Beninatto, Renato. (2006). Can’t read, won’t buy: Why language matters on global websites. Common Sense Advisory, Inc. USA.
  • EraLan 1: Lan giroko hizkuntza erabileran eragiten duten aldagaietan oinarritua (2008). Soziolinguistika klusterra y Diputación Foral de Bizkaia.
  • EraLan 2: Hizkuntza lidergoa aztergai (2010). Soziolinguistika klusterra.
  • EraLan 3: Euskarren erabilera lan-munduan [Informe sobre la utilización del euskera en el mundo laboral] (2015). Soziolinguistika klusterra.
  • Estudio anual de redes sociales 2016. (2016). Madrid: Interactive Advertising Bureau, IAB.
  • Estudio anual de redes sociales 2017. (2017). Madrid: Interactive Advertising Bureau, IAB.
  • Estudio anual de redes sociales 2018. (2018). Madrid: Interactive Advertising Bureau, IAB.
  • Euskara planak. Erabilera plan ereduak. (2017). Kultura eta Hizkuntza Politika Saila.
  • Eustat. (2013). Establecimientos y personas empleadas en la CA de Euskadi por rama de actividad (A10 y A64) según territorio histórico.
  • Eustat. (2017). Establecimientos y personas empleadas en la CA de Euskadi por rama de actividad (A10 y A64) según territorio histórico.
  • García Ortega, Carmela, y Zugasti Azagra, Ricardo. (2014). La campaña virtual en Twitter: Análisis de las cuentas de Rajoy y de Rubalcaba en las elecciones generales de 2011. Historia y Comunicación Social, 19.
  • Goldsmith, Ronald, y Horowitz, David. (2006). Measuring motivations for online opinion seeking. Journal of Interactive Advertising, 6(2), 2-14.
  • Haeckel, Stephan, Carbone, Lewis, y Berry, Leonard. (2004). Cómo liderar la experiencia del consumidor. Revista Harvard-Deusto Marketing & Ventas, 63, 14-20.
  • Hekimen, Asociación de Medios de Comunicación en Euskera. (2014). Observatorio de medios de Comunicación en Euskera.
  • Hootsuite. (2018). [Informe digital en 2018 en España].
  • Informe sobre igualdad lingüística en la era digital. (2018). Comisión de Cultura y Educación, Parlamento Europeo.
  • Instituto Nacional de Estadística. (2018). Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de información y comunicación en los hogares.
  • James Jones, Rhys, Cunliffe, Daniel, y Honeycutt, Zoe R. (2013). Twitter and the Welsh language. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 34(7), 653-671.
  • Kemp, Simon. (24 de enero de 2017). Digital in 2017: global overview. We are social.
  • Kotler, Philip, Jain, Dipack, y Maesincee, Suvit. (2002). El marketing se mueve. Barcelona: Editorial Paidós.
  • Kruikemeier, Sanne. (2014). How political candidates use Twitter and the impact on votes. Computers in Human Behavior, 34, 131-139.
  • Küster Bolud, Inés, y Hernández Fernández, Asunción. (2013). De la Web 2.0 a la Web 3.0: Antecedentes y consecuencias de la actitud e intención de uso de las redes sociales en la web semántica. Universia Business Review, 37, 104-119.
  • López Meri, Amparo. (2016). Twitter-retórica para captar votos en campaña electoral: El caso de las elecciones de Cataluña de 2015. Comunicación y Hombre, 12, 97-118.
  • Maldonado, Rocío, Blanco, Fidel, y Ramiro, Gerardo. (2018). Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) fortalecen la preservación de las lenguas indígenas. Revista Tectzapic, 4(1), 49-55.
  • Manias-Muñoz, Miren, y Martori Muntsant, Aida. (2017). BBC Alba: servicio público y representación gaélica en Escocia. Historia y Comunicación Social, 22(1).
  • Marín, Laura. (2008). Comunicación 2.0: El dominio de los usuarios. Common Sense, 3, 1-8.
  • Martín, Raquel. (19 de septiembre de 2014). Qué lenguas son las más usadas en internet. Forbes.
  • Mocanu, Delia, Baronchelli, Andrea, Perra, Nicola, Gonçalves, Bruno, Zhang, Qian, y Vespignani, Alessandro. (2013). The Twitter of Babel: Mapping world languages through microblogging platforms. Plos One, 8(4).
  • Morales i Gras, Jordi. (2017). Soberanías enredadas: una perspectiva reticular, constructural y agéntica hacia los relatos soberanistas vasco y catalán contemporáneos en Twitter (Tesis doctoral, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, País Vasco).
  • Moseley, Cristopher (ed.). (2010). Atlas de las lenguas del mundo en peligro. París: Ediciones Unesco.
  • O’Reilly, Tim. (2007). What is web 2.0: Design patterns and business models for the next generation of software. International Journal of Digital Economics, 65, 17-37.
  • Observatorio Anual Puntu.eus.(2017).
  • Parlamento Europeo. (2018). Informe sobre la igualdad lingüística en la era digital.
  • Puntu.eus. (2017). Informe anual sobre la situación de Internet en Euskal Herria.
  • Rowley, Jennifer, Kupiec-Teahan, Beata, y Leeming, Edward. (2007). Customer community and co-creation: A case study. Marketing Intelligence & Planning, 25(2), 136-146.
  • Sánchez Carballido, Juan Ramón. (2008). Perspectivas de la información en internet: Ciberdemocracia, redes sociales y web semántica. Zer: Revista de Estudios de Comunicación, 13(25).
  • Umap [herramienta de contenido en euskera en Twitter]. (s. f.).
  • Unesco Conferencia Regional para Centroámerica. (2015). El multilingüismo en ciberespacio. Lenguajes indígenas para el empoderamiento.
  • VI Encuesta Sociolingüística. Comunidad autónomoa de Euskadi. (2016). Gobierno de Navarra, Gobierno Vasco y Office Public de la Langue Basque.
  • Vidal-Franco, Ignacio, Guiu-Souto, Jacobo, y Muñuzuri, Alberto P. (2017). Social media enhances languages differentiation: a mathematical description. Royal Society Open Science, 4(5).