¿Del «renacimiento» literario al nacionalismo político?Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900)

Referencias bibliográficas

• Agirreazkuenaga, J. (dir.). (1995). La articulación político-institucional de Vasconia: Actas de las Conferencias formadas por los representantes de Álava, Bizkaia, Gipuzkoa y eventualmente de Navarra (1775-1936). Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia.
• Aizpuru, M. (2000). El Partido Nacionalista Vasco en Guipúzcoa (1893-1923). Orígenes, organización y actuación política. Bilbao: Universidad del País Vasco.
• Altzibar, X. (1998). ‘Zazpiak Bat’ gaia XIX. mendean. En Antoine d’Abbadie (1897-1997), Congrès International (pp.  663-688). Bilbao, Donostia: Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia.
• Anderson, B. (1991) [1983]. Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. London, New York: Verso.
• Anguera, P. (1997). El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional. Barcelona: Empúries.
• Aramon i Serra, R. (1985). Frederic Mistral i la Renaixença catalana. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
• Arana Goiri, S. (1980) [1896]. Lecciones de ortografía del euskera bizkaino. En S. Arana Goiri. Obras completas, vol. 2 (pp. 810-982). San Sebastián: Sendoa.
• Arana Goiri, S. (1980) [1897]. Las Fiestas Euskaras. En S. Arana Goiri. Obras completas, vol. 2 (pp. 1256-1259). San Sebastián: Sendoa.
• Arana Goiri, S. (1980) [1898]. Proposición de Sabino Arana siendo diputado. En S. Arana Goiri. Obras completas, vol. 3 (pp. 2396/1-2396/3). San Sebastián: Sendoa.
• Archilés, F. (2006). ‘Hacer región es hacer patria’. La región en el imaginario de la nación española de la Restauración. Ayer, 64, 121-147.
• Archilés, F. y Martí, M. (2001). Satisfaccions gens innocents. Una reconsideració de la Renaixença valenciana. Afers, 38, 157-178.
• Archilés, F. y Martí, M. (2002). Un país tan extraño como cualquier otro: la construcción de la identidad nacional española contemporánea. En M. C. Romeo e I. Saz (eds.). El siglo xx. Historiografía e historia (pp. 245-278). Valencia: Universitat de València.
• Ariztimuño, J. (1986-1988) [1921]. La muerte del euskera o los profetas del mal agüero. En J. Ariztimuño. Obras completas, vol. 1 (pp. 335-388). San Sebastián: Erein.
• Artiñano y Zuricalday, A. de (1886). Proyecto de Academia Bascongada. Barcelona: Establecimiento Tipolitográfico de los Sucesores de N. Ramírez y Compañía.
• Bairoch, P., Batou, J. y Chèvre, P. (1988). La population des villes européennes de 800 à 1850. Banque de données et analyse sommaire des résultats. Genève: Centre d’Histoire Économique Internationale de l’Université de Genève.
• Balanzà, E. (1989). Relacions entre escriptors occitans rodanians i escriptors dels Països Catalans (1860-1900). En A. M. Badia i Margarit y M. Camprubí (eds.). Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 1 (pp. 365-386). Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat.
• Balcells, A., Pujol, E. y Sabater, J. (1996). La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Belausteguigoitia, R. de (1918). Las bases de un gobierno nacional vasco. Bilbao: Imp., Lit. y Enc. Viuda e Hijos de Grijelmo.
• Beramendi, J. (2007). De provincia a nación. Historia do galeguismo político. Vigo: Xerais.
• Berjoan, N. (2011). L’ identité du Roussillon (1780-2000): penser un pays catalan à l’ âge des nations. Canet: Trabucaire.
• Brunn, G. (1978). Die Organisationen der katalanischen Bewegung (1859 bis 1923). En Th.Schieder y O. Dann (eds.). Nationale Bewegung und soziale Organisation, vol. 1 (pp. 281-571). München, Wien: Vergleichende Studien zur nationalen Vereinsbewegung des 19. Jahrhunderts in Europa.
• Carmona, Á. (1967). Dues Catalunyes. Jocfloralescos i xarons. Barcelona: Ariel.
• Carrió i Trujillano, B. (1999). El nacionalisme a les Balears (1898-1936). Palma de Mallorca: Documenta Balear, Caixa de Balears, Consell de Mallorca.
• Casacuberta, M. (2012). Els certàmens floralescos en el procés de construcció de la cultura del catalanisme: els casos de Girona, d’Olot i de l’Empordà. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 403-435). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.
• Corcuera Atienza, J. (2001). La patria de los vascos. Orígenes, ideología y organización del nacionalismo vasco (1976-1903). Madrid: Taurus.
• Coromines, J. (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.
• Cucó, A. (1999) [1971]. El valencianisme polític (1874-1939). Catarroja, Barcelona: Afers.
• Dassance, L. (1922). L’Abbé Darrigol et le Prix Volney en 1829. Gure Herria, 10, 557-565.
• Dávila Balsera, P. y Eizaguirre Sagardia, A. (1995). Las Fiestas Euskaras en el País Vasco (1879-1936). En P. Dávila Balsera (coord.). Lengua, escuela y cultura. El proceso de alfabetización en Euskal Herria (siglos  xix y xx) (pp.  257-311). Bilbao: Universidad del País Vasco.
• Domingo, J. M. (2009). Renaixença: el mot i la idea. Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del Segle xix, 17, 215-234.
• Ensaig de ortografia catalana: estampat per manament del Consistori dels Jochs Florals en lo present any de gracia 1863 (1863). Barcelona: Imprenta y Llibreria de Salvador Manero.
• Erize Etxegarai, X. (1997). Nafarroako euskararen historia soziolinguistikoa (1863-1936). Soziolinguistika historikoa eta hizkuntza gutxituen bizitza. Iruñea: Nafarroako Gobernua.
• Espigado Tocino, G. (1990). El analfabetismo en España. Un estudio a través del censo de población de 1877. Trocadero. Revista de Historia Moderna y Contemporánea, 2, 173-192.
• Ferrando, A. y Cortés, S. (eds.). (2007). Manuel Sanchis Guarner. Context, paraula, record. València: Universitat de València.
• Figueres, J. M. (1986). El Diari Català (1879-1881): plataforma d’exposició del pensament catalanista. En Catalanisme: història, política i cultura (pp. 73-98). Barcelona: L’Avenç.
• Fradera, J. M. (2003) [1992]. Cultura nacional en una sociedad dividida. Cataluña, 18281868. Madrid: Marcial Pons.
• Freixes, A. (2012). Les Corts d’Amor en la gènesi del projecte floralesc. La redescoberta del certamen medieval. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 81-124). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.
• Fuster, J. (1977) [1956]. La poesia valenciana de Llorente als nostres días. En J. Fuster. Obres completes, vol. 5 (pp. 295-345). Barcelona: Ediciones 62.
• Fuster, J. (1992) [1962]. Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.
• Gellner, E. (1983). Naciones y nacionalismo. Madrid: Alianza Editorial.
• Goyhenetche, J. (1993). Les origines sociales et historiques de l’association Eskualzaleen Biltzarra (1893-1913). Bulletin du Musée Basque, 135, 1-68.
• Grau, R. y López, M. (1988). Antoni Puigblanch: una visió fatalista liberal del projecte nacional español. En A. Balcells (ed.). El pensament polític català (Del segle XVIII a mitjan segle XX) (pp. 41-55). Barcelona: Edicions 62.
• Hermida, C. (1992). Os precursores da normalización. Defensa e reivindicación da lingua galega no Rexurdimento (1840-1891). Vigo: Xerais.
• Hina, H. (1986) [1978]. Castilla y Cataluña en el debate cultural (1714-1939). Historia de las relaciones ideológicas catalano-castellanas. Barcelona: Península.
• Hobsbawm, E. J. (1991) [1990]. Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crítica.
• Hroch, M. (1985) [1968]. Social Preconditions of National Revival in Europe. A Comparative Analysis of the Social Composition of Patriotic Groups among the Smaller European Nations. Cambridge: Cambridge University Press.
• Hroch, M. (2000) [1996]. In the National Interest. Demands and Goals of European National Movements of the Nineteenth Century: A Comparative Perspective. Prague: Charles University.
• Hroch, M. (2015) [2005]. European Nations: Explaining Their Formation. London, New York: Verso.
• Jacob, J. E. (1994). Hills of Conflict. Basque Nationalism in France. Reno, Las Vegas, London: University of Nevada Press.
• Jorba, M. (1989). La polèmica de l’origen felibre o autòcton de la Renaixença. En A. M. Badia i Margarit y M. Camprubí (eds.). Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (pp. 343-363). Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat.
• Juaristi, J. (1987). El linaje de Aitor. La invención de la tradición vasca. Madrid: Taurus.
• Juaristi, J. (1999). El “chimbo” expiatorio (La invención de la tradición bilbaína). Madrid: Espasa Calpe.
• Kintana Goiriena, J. (2008). Intelektuala nazioa eraikitzen: R.M. Azkueren pentsaera eta obra. Bilbo: Euskaltzaindia.
• Lamuela, X. y Murgades, J. (1984). Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona: Quaderns Crema.
• Larronde, J. C. (1994). Le mouvement eskualerriste (1932-1937). Naissance du mouvement nationaliste basque en Iparralde. Bilbao: Fundación Sabino Arana.
• Llobera, J. R. (1983). The Idea of Volksgeist in the Formation of Catalan Nationalist Ideology. Ethnic and Racial Studies, 6 (3), 332-350. Disponible en: https://doi.org/10.1080/0141 9870.1983.9993417.
• Llorens i Vila, J. (1992). La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià (1891-1903). Barcelona: Abadia de Montserrat.
• Llorente, T. (2013). Obra valenciana completa. Estudi i edició crítica a cura de Rafael Roca Ricart. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Llull, A. (1975). El mallorquinisme polític, 1840-1936 (Del regionalisme al nacionalisme). París: Edicions Catalanes de París.
• Madariaga Orbea, J. (2008). Apologistas y detractores de la lengua vasca. San Sebastián: Fundación para el Estudio del Derecho Histórico y Autonómico de Vasconia.
• Mainer, J. C. (2002). Notas sobre el regionalismo literario en la Restauración: el marco político e intelectual de un dilema. En J. C. Mainer y J. M. Enguita Utrilla (eds.). Entre dos siglos. Literatura y aragonesismo (pp.  7-26). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
• Marfany, J. L. (1992). Mitologia de la Renaixença i mitologia nacionalista. L’Avenç, 164, 26-29.
• Marfany, J. L. (1995). La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els sues inicis. Barcelona: Empúries.
• Marfany, J. L. (2001). La llengua maltractada. El castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX. Barcelona: Empúries.
• Marfany, J. L. (2008) [2004]. Llengües sense estat i renaixences romàntiques. En J. L. Marfany. Llengua, nació i diglòssia (pp. 273-301). Barcelona: L’Avenç.
• Marfany, J. L. (2017). Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859). Cap una revisió de la Renaixença. Barcelona: Edicions 62.
• Martel, Ph. (2004). Le Félibrige: un incertain nationalisme linguistique. Mots. Les Langages du Politique, 74, 43-57. Disponible en: https://doi.org/10.4000/mots.4273.
• Miracle, J. (1960). La restauració dels Jocs Florals. Barcelona: Aymà.
• Molas, J., Jorba, M. y Tayadella, A. (eds.). (1989). La Renaixença. Fonts per al seu estudi (1815 1877). Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.
• Monteagudo, H. (1999). Historia social da lingua galega. Idioma, sociedade e cultura a través do tempo. Vigo: Galaxia.
• Ninyoles, R. L. (1978) [1969]. Conflicte lingüístic valencià. Substitució lingüística i ideologies diglòssiques. València: Eliseu Climent Editor.
• Núñez Seixas, X. M. (2001). The Region as Essence of the Fatherland: Regionalist Variants of Spanish Nationalism (1840-1936). European History Quarterly, 31 (4), 483-518. Disponible en: https://doi.org/10.1177/026569140103100401.
• Núñez Seixas, X. M. (2012). Historiographical Approaches to Sub-national Identities in Europe: A Reappraisal and Some Suggestions. En J. Augusteijn y E. Storm (eds.). Region and State in Nineteenth-Century Europe. Nation-Building, Regional Identities and Separatism (pp. 13-35). London, New York: Palgrave Macmillan.
• Núñez Seixas, X. M. (2013). La(s) lengua(s) de la nación. En J. Moreno Luzón y X. M. Núñez Seixas (eds.). Ser españoles. Imaginarios nacionalistas en el siglo xx (pp. 246-286). Barcelona: RBA.
• Pinyol i Torrents, R. (2012). Els dos Jocs Florals de 1888. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 327-352). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.
• Pons i Pons, D. (1998). Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905). El grup regeneracionista de l’Almudaina. Palma: Lleonard Montaner Editor.
• Prat de la Riba, E. (2000) [1898]. Compendi de la història de Catalunya. En E. Prat de la Riba. Obra completa, vol.1 (pp. 572-610). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Proa.
• Prat de la Riba, E. (2000) [1906]. La nacionalitat catalana. En E. Prat de la Riba. Obra completa, vol. 3 (pp. 117-170). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Proa.
• Puhle, H. J. (1982). Baskischer Nationalismus in spanischen Kontext. Geschichte und Gesellschaft, 8, 51-81.
• Rafanell, A. (1991). Un nom per a la llengua. El concepte de llemosí en la història del català. Girona, Vic: Eumo, Estudi General de Girona, Estudis Universitaris de Vic.
• Rafanell, A. (2006). La il·lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Barcelona: Quaderns Crema.
• Riquer, B. de (1977). Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904). Barcelona: Ediciones 62.
• Risorgimento. (1949). En Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti, vol. 29 (pp. 434-452). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
• Roca Ricart, R. (2007). Teodor Llorente i la Renaixença valenciana. València: Institució Alfons el Magnànim.
• Roca Ricart, R. (2010a). El valencianisme de la Renaixença. Alzira: Bromera.
• Roca Ricart, R. (2010b). Teodor Llorente i la llengua dels valencians. Caplletra, 49, 43-63.
• Rossich, A. (1994). Decadència i Renaixença: una visió programàtica de la literatura catalana. La literatura del XVI i del XVII vista des de la Renaixença. En Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, vol. 2 (pp. 33-50). Barcelona: Curial.
• Rossich, A. (2006). Els certàmens: de la Gaia Ciència als Jocs Florals. En S. Martí (coord.). Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 1 (pp. 63-90). Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat.
• Rubio Pobes, C. (2003). La identidad vasca en el siglo xix. Discurso y agentes sociales. Madrid: Biblioteca Nueva.
• Rubió y Ors, J. (1880). Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas. Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, III, 141-238.
• Sánchez Prieto, J. M. (1993). El imaginario vasco. Representaciones de una conciencia histórica, nacional y política en el escenario europeo (1833-1876). Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias.
• Sanchis Guarner, M. (1974). Las dos vertientes, restauradora y progresista, de ‘la Renaixença’ valenciana. En Siete temas sobre historia contemporánea del País Valenciano. Ciclo de conferencias de la Facultad de Filosofía y Letras (pp. 135-154). Valencia: Universidad de Valencia.
• Sarasola, I. (1982) [1971]. Historia social de la literatura vasca. Madrid: Akal.
• Simbor Roig, V. (1980). Els orígens de la Renaixença valenciana. València: Universitat de València.
• Solà, J. (1991). Episodis d’ història de la llengua catalana. Barcelona: Empúries.
• Soria Andreu, F. (2002). Tópicos y temas floralistas. En J. C. Mainer y J. M. Enguita Utrilla (eds.). Entre dos siglos. Literatura y aragonesismo (pp. 73-89). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
• Thiesse, A. M. (2006). Centralismo estatal y nacionalismo regionalizado: Las paradojas del caso francés. Ayer, 64, 33-64.
• Toledo Lezeta, A. M. (1998). Antoine d’Abbadie Hegoaldean (1879-1895). En Antoine d’Abbadie (1897-1997), Congrès International (pp. 535-546.). Bilbo, Donostia: Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia.
• Tomàs, M. (2012a). Els Jocs Florals de Barcelona i la literatura mallorquina del segle xix. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 249-288). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.
• Tomàs, M. (2012b). Les relacions de Teodor Llorente amb Catalunya i Mallorca. En R. Roca (ed.). Teodor Llorente, cent anys després (pp. 31-71). Alacant: Universitat d’Alacant.
• Torrealdai, J. M. (1997). Euskal kultura gaur. Liburuaren mundua. Oñati: Jakin.
• Torrealday, J. M. (1977). Euskal idazleak, gaur. Historia social de la lengua y literatura vascas. Oñati: Jakin.
• Tubino, F. M. (2003) [1880]. Historia del renacimiento literario contemporáneo de Cataluña, Baleares y Valencia. Pamplona: Urgoiti Editores.
• Urkizu, P. (ed.). (1997). Anton Abbadiaren koplarien guduak. Bertso eta aire zenbaiten bilduma (1851-1897). Bilbo, Donostia: Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia.
• Verdaguer, J. (1974) [1888]. Pàtria. En J. Verdaguer (1974). Obres completes (pp. 407-458). Barcelona: Selecta.
• Zabaltza, X. (2005). Mater Vasconia. Fueros, lenguas y discursos nacionales en los países vascos. San Sebastián: Hiria.
• Zabaltza, X. (2006). Una historia de las lenguas y los nacionalismos. Barcelona: Gedisa.