Hacia una democratización del conocimiento del malestar y la locura desde las epistemologías feministasciencia encarnada y políticas de la resistencia en el contexto contemporáneo de la salud mental
- GUZMÁN MARTÍNEZ, GRECIA
- Margarita Pujal Llombart Director/a
- Enrico Mora Malo Codirector/a
Universitat de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona
Fecha de defensa: 08 de de juliol de 2022
- Mari Luz Esteban Galarza Presidenta
- Amparo Bonilla Campos Secretari/ària
- Teresa Ordorika Sacristán Vocal
Tipus: Tesi
Resum
Aquesta recerca té com a objectiu visibilitzar com, en el context contemporani de la salut mental, s’han generat múltiples propostes al voltant de la reivindicació de la bogeria des de perspectives feministes. Es compon d’un compendi d’articles on es descriuen formes de resistència i de construcció de coneixement diferents des dels sabers per experiència vinculats al malestar i la bogeria. Es reflecteixen, així mateix, crítiques antiracistes i anticolonials al voltant d’aquests processos. A nivell metodològic, es parteix de la investigació encarnada com una forma d’articular diferents posicions biogràfiques, subjectives, polítiques i materials com a conjunt de sabers que construeixen ciència i objectivitat en els termes feministes de democratització del coneixement. Com a tècniques per a l’anàlisi de dades s’inclouen també la revisió bibliogràfica, l’anàlisi temàtica i l’anàlisi historicocrítica. En termes de resultats es descriu, per una banda, com aquestes propostes són un desafiament a les nocions hegemòniques patriarcals de la salut mental, que donen continuïtat a la trajectòria del moviment feminista a la disputa pel camp teòric-pràctic de la salut i de politització del malestar. D’altra banda, es reflecteix un exercici crític davant de les epistemologies i moviments feministes, i també davant del propi moviment boig. Això darrer en tant es demana una revisió urgent tant del cordisme en els feminismes, com de la reproducció de la colonialitat en les resistències a l’expansió del dispositiu psi com a forma hegemònica de construir saber-poder sobre la bogeria i el malestar. Finalment, es reflexiona sobre diferents desplaçaments intersubjectius i materials en el procés d’investigar.