Cuando la clase se hace carneitinerarios de reconstrucción de mujeres atacadas con agentes químicos en colombia

Resum

L'any 2012 diverses fonts periodístiques van denunciar l'elevat nombre d'atacs amb agents químics a dones a Colòmbia. Un creixent interès mediàtic i polític sobre el fenomen va impulsar els anys següents la promulgació de tres lleis i diversos actes de caràcter administratiu a través dels quals es van consignar, entre altres coses, les mesures d'atenció que han de ser garantides des del sector salut per restituir la fisonomia i funcionalitat de les zones afectades pels àcids. Aquesta tesi cerca comprendre el procés, sempre incomplet, de reconstrucció de cossos de dones atacades amb agents químics a Bogotà. Mitjançant una aproximació feminista que inclou tècniques de treball etnogràfic reflexiu i situat, s'exploren els itineraris burocràtics (Hertzfeld, 1992), terapèutics (Kleinman, 1980) i corporals (Esteban, 2004) de les supervivents. En aquests trajectes el cos mateix, entre bisturís i pròtesis autoformulades, és llegit com una plataforma per explorar una àmplia gamma de fenòmens socials i culturals. A partir de les discussions que sorgeixen de les dades empíriques recol·lectades, que troben el seu fonament en una lectura situada que explora múltiples llocs d'enunciació, aquesta tesi busca contribuir amb les discussions emmarcades en les teoritzacions feministes sobre el cos que advoquen per qüestionar les estructures de poder sota les quals es legitimen formes de reproducció de les violències cap als cossos i les subjectivitats de dones en condicions de vulnerabilitat accentuada.