Biologia de la conservació d'un ocell críticament amenaçat: la baldritja Puffinus mauretanicus

Resum

Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogrà- fic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d’una àrea marina protegida. Així, les àrees d’alta densitat (principalment zones d’alimentació) definirien el nucli, d’especial interès per a la seva conservació, on s’implementarien mesures de protecció rigoroses: l’àrea d’influència del riu Ebre i l’entorn del cap de la Nau. Dins l’àrea de distribució (aigües costaneres de la plataforma continental Ibèrica caracteritzades per sistemes frontals en àrees properes a les colònies de cria), s’implementarien altres mesures de protecció més difuses.