Síntesi d’inhibidors de la integrasa del VIH

Resumo

La present Tesi tracta sobre el desenvolupament d’inhibidors d’integrasa (INIs) del VIH alternatius. Es va partir de la base existent a la literatura química sobre diverses substàncies quelatants d’ions divalents com a potencials inhibidors del procés de strand transfer catalitzat per la integrasa. Amb aquest concepte en mà, varem pensar que la unió de grups quelatants semblants, però no idèntics, als àcids 2,4-dioxocarbonílics a nucleobases o nucleòsids purínics i pirimidínics podrien millorar les propietats farmacocinètiques dels substrats, tot reduint-ne la toxicitat intrínseca d’alguns dicetoàcids. Al Capítol 1 de la Tesi es duen a terme rutes accessibles i segures cap a la síntesis de tetrazols substituïts mitjançant una reacció de cicloaddició-[3+2] entre azides orgàniques i cianurs d’acil en presència de Cu2(OTf)2. Al Capítol 2 es concentren els nostres esforços cap a la preparació de “dicetotetrazols” juntament amb la síntesi de derivats de timidines i AZT amb subestructures de “dicetotetrazols”. Al Capítol 3 es preparen estructures que contenen nucleòsids o nucleobases units a hidroxiquinolines (com a farmacòfors del tipus “dicetoàcids” o “dicetotetrazols”). Finalment, al Capítol 4, es descriuen les diferents rutes que s’han assajat per arribar a la obtenció de N-hidroxiderivats d’hipoxantina i inosines, així com N-hidroxiderivats de benzopirimidines. En aquest cas, el farmacòfor està relacionat amb el Raltegravir, que és l’únic INI aprovat fins la data per la FDA.