La proteína quinasa C épsilon en la unión neuromuscular de mamífero adultoLocalización, regulación mediante actividad sináptica y acoplamiento a la liberación de acetilcolina

Resum

La proteïna quinasa C (PKC) pertany a la família de les serina/treonina quinases y participa en diferents de senyalització regulant diverses funcions neurals. Les proteïnes d’unió a PKC intracel•lulars ,conegudes com receptors per a les quinases C activades (RACKs), són essencials per a la interacció de les isoformas de PKC activades amb els seus substrats endògens i contribueixen a la activitat catalítica de PKC. La isoforma novel epsilon (nPKC?) està altament expressada en el cervell i regula diverses funcions neurals. No obstant, la localització de la nPKC? a la unió neuromuscular (NMJ) i el seu paper en l’alliberament de la acetilcolina depenent d’activitat no ha estat descrites. Utilitzant una combinació de inmunohistoquímica i microscòpia confocal es va estudiar la distribució de la nPKC? en la NMJ de mamífer adult y es va observar la seva localització exclusiva en els terminals nerviosos motors. Aquesta tesis es centra en l’estudi de la participació de nPKC? en els processos sinàptics. Els estudis bioquímics mostren que la contracció muscular induïda per la activitat sinàptica promou canvis en els nivells de nPKC? en la membrana sinàptica a través del receptor tirosina quinasa B (TrkB). A més a més, la activitat de nPKC? resulta en la fosforilació de MARCKS, subtrat de PKC que participa en la neurotransmissió. S’ha estudiat, a més a més, el paper de nPKC? en la secreció de ACh, utilitzant el pèptid inhibidor de la translocació de nPKC? (?V1-2), que actua interrompent la interacció de nPKC?-RACK. Mitjançant tècniques de electrofisiologia de registre intracel•lular, s’ha investigat la implicació de nPKC? en el mecanisme de la secreció del neurotransmissor mitjançant la interacció amb PKC, PKA i els autoreceptors muscarínics M1/M2. La preincubació amb ?V1-2 desacobla PKC del mecanisme de lliberació de ACh en diverses condicions de potenciació en la NMJ i altera el mecanisme muscarínic que modula la neurotransmissió a través de M1/M2.