Duration –based measures as an alternative to studying union formation and fertility
- Mogi, Ryohei
- Albert Esteve Palós Director/a
- Diederik Boertien Director/a
Universitat de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona
Fecha de defensa: 24 de d’abril de 2020
- Daniel Devolder President/a
- Timothy Riffe Secretari
- Bruno Arpino Vocal
Tipus: Tesi
Resum
Resum: Aquesta tesi té com a objectiu oferir una perspectiva alternativa a l’estudi de la demografia familiar mesurant la durada dels esdeveniments d’unió i fecunditat i desenvolupar tres nous índexs per a una millor comprensió de la dinàmica familiar actual. Tradicionalment, dins de la demografia s’ha utilitzat tres tipus d’índexs: el “quantum”, la proporció de persones que han experimentat l’esdeveniment, el “timing”, l’edat mitjana en la qual s’experimenta l’esdeveniment i la taxa, o la taxa especifica per edat per analitzar els canvis en els esdeveniments familiars. Aquests índexs són indubtablement útils per estudiar canvis “quantum” o de “timing”. No obstant això, la limitació d’aquests índexs rau en la incapacitat de tenir en compte ambdós canvis; la proporció de persones sense fills no considera els canvis de temps i l’edat mitjana al primer naixement per se no mostra canvis “quantum”. Aquesta característica és especialment problemàtica en els països d’alts ingressos, on han canviat tant la “quantum” com el “timing” dels esdeveniments d’unió i fecunditat. Una mesura integral que (1) captura el “timing” i la “quantum” i (2) cobreix a tota la població, tant conceptual com matemàticament, pot proporcionar informació addicional sobre la dinàmica actual en la formació familiar i la fecunditat. Per tant, aquest estudi incorpora una perspectiva alternativa utilitzant la “durada” de l’esdeveniment, en l’estudi sobre la unió i la fecunditat. Aquesta tesi presenta tres índexs alternatius per mesurar la durada del matrimoni (Expected Years Ever-Married; EYEM, Capítol 2), romandre sense fills (Expected Years Without Children; EYWC, Capítol 3) i la despesa en cada paritat (Cross-sectional Average Length of Life by Parity; CALP, Capítol 4). Aquests tres índexs donen una interpretació més intuïtiva: quants anys passa la població sencera en aquests estats de vida familiar de mitjana. Els índexs alternatius poden millorar la nostra comprensió de les tendències de formació familiar i de fecunditat en els països d’alts ingressos on tant el “quantum” com el “timing” han canviat. La formació de la unió i la decisió de fecunditat depenen en gran mesura de l’edat, especialment perquè les dones tenen una rang d’edat determinada per tenir fills, anomenat el “rellotge de fertilitat biológica”. Per tant, mesurar la durada dels esdeveniments de la vida familiar proporciona una imatge detallada sobre la construcció familiar.