Soledats juvenils, atenció integrada i estratègies d’abordatgeanàlisi del cas de Gran Bretanya

  1. Rodríguez-Berrio, Arantxa 1
  2. Beloki Marañón, Usue 1
  3. Mosteiro Pascual, Amaia 1
  4. Sobremonte de Mendicuti, Emma 1
  1. 1 Universidad de Deusto
    info

    Universidad de Deusto

    Bilbao, España

    ROR https://ror.org/00ne6sr39

Revista:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954,  1135-085X

Ano de publicación: 2022

Título do exemplar: L’acció socioeducativa davant el repte de la soledat dels joves

Número: 80

Páxinas: 37-57

Tipo: Artigo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Resumo

Com a éssers socials, els humans tenim una necessitat bàsica de vincular-nos a persones significatives i pertànyer a un grup. Tot i que sentir-se sol no vol dir necessàriament estar sol, el sentiment de soledat sembla estar més relacionat amb la manca de connexió amb els altres, així que la presència física de persones importants per a nosaltres no és una condició suficient per no sentir-se sol, necessitem sentir-nos-hi connectats. Pel que fa a això, les persones joves sembla que són el grup més sensible als sentiments de soledat tal, com mostren nombrosos estudis, però també sembla ser el grup més reactiu a la intervenció i en què la generació de factors protectors és més eficaç, no només per a la pròpia situació de soledat sinó fins i tot per a les conseqüències negatives de la soledat. L’article tracta d’explorar a nivell internacional les estratègies d’abordatge de les soledats juvenils i les pautes d’intervenció individual, grupal i comunitària implementades per donar resposta a les necessitats generades per aquesta situació, especialment el cas de Gran Bretanya, identificant bones pràctiques per a una atenció integral.

Referencias bibliográficas

  • Ajuntament de Barcelona (2022, 27 de gener). Proyecto de acción comuni-taria Radars.https://ajuntament.barcelona.cat/serveissocials/es/canal/projecte-daccio-comunitaria-radars
  • Ajuntament de Barcelona (2022, 27 de gener). Estrategia municipal contra la soledad. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/es/barcelona-contra-la-sole-dad/estrategia municipal-contra-la-soledad
  • Cacioppo, J. T., Cacioppo, S. i Boomsma, D. I. (2014). Evolutionary mecha-nisms for loneliness, Cognition & Emotion, 28(1), 3-21.https://doi.org/10.1080/02699931.2013.837379
  • Child, S. T. i Lawton L. (2019). Loneliness and social isolation among young and late middle-age adults: Associations with personal networks and social participation. Aging Ment Health, 23(2), 196-204. https://doi.org/10.1080/13607863.2017.1399345
  • Department for Digital, Culture, Media and Sport, UK government (2018). A connected society. A strategy for tackling loneliness – laying the founda-tions for change. https://www.gov.uk/government/publications/a-connected-society-a-strategy-for-tackling-lonelines
  • Hawkley L. C. i Cacioppo J .T. (2010). Loneliness matters: a theoretical and empirical review of consequences and mechanisms. Ann Behav Med. 40(2), 218-27. https://doi.org/10.1007/s12160-010-9210-8
  • Holt-Lunstad, J., Smith, T. B., Baker, M., Harris, T. i Stephenson, D. (2015). Loneliness and social isolation as risk factors for mortality: a meta-analytic review. Perspect Psychol Sci, 10(2), 227-37. https://doi.org/10.1177/1745691614568352
  • Kahneman, D., Krueger, A. B., Schkade, D. A., Schwarz, N. i Stone, A. A. (2004). A Survey Method for Characterizing Daily Life Experience: The Day Reconstruction Method. Science, 306(5702), 1776-1780. https://doi.org/10.1126/science.1103572
  • Luhmann, M. i Hawkley, L. C. (2016). Age differences in loneliness from late adolescence to oldest old age. Developmental Psychology, 52(6), 943–959. https://doi.org/10.1037/dev0000117
  • Masi, C. M., Chen, H. Y., Hawkley, L. C. i Cacioppo, J, T. (2011). A meta-analysis of interventions to reduce loneliness. Pers Soc Psychol Rev., 15(3), 219-66. https://doi.org/10.1177/1088868310377394
  • Nicolaisen M. i Thorsen K. (2014). Who are Lonely? Loneliness in Different Age Groups (18–81 Years Old). Using Two Measures of Loneliness. The International Journal of Aging and Human Development, 78(3), 229–257. https://doi.org/10.2190/AG.78.3.b
  • Nikitin, J. i Freund, A. M. (2017). Social motives predict loneliness du-ring a developmental transition.Swiss Journal of Psychology, 76(4), 145–153. https://doi.org/10.1024/1421-0185/a000201
  • Perlman, D. i Peplau, L. A. (1981). Toward a Social Psychology of Loneli-ness. Dins: R. Gilmour & S. Duck (Eds.). Personal Relationships in Disor-der (p. 31-56). London Academic Press.https://peplau.psych.ucla.edu/wp-content/uploads/sites/141/2017/07/Perl-man-Peplau-81.pdf
  • Pinquart M. i Sorensen S. (2001). Influences on Loneliness in Older Adults: A Meta-Analysis. Basic and Applied Social Psychology, 23(4), 245–266. https://doi.org/10.1207/S15324834BASP2304_2
  • Polley, M., Bertotti, M., Kimberlee, R., Pilkington, K. i Refsum, C. (2017). A review of the evidence assessing impact of social prescribing on healthcare demand and cost implications. University of Westminter. https://westminsterresearch.westminster.ac.uk/down-load/e18716e6c96cc93153baa8e757f8feb602fe99539fa-281433535f89af85fb550/297582/review-of-evidence-assessing-impact-of-social-prescribing.pdf
  • Victor, C. R. i Yang, K. (2012). The Prevalence of Loneliness Among Adults: A Case Study of the United Kingdom. The Journal of Psychology, 146:1-2, 85-104. https://doi.org/10.1080/00223980.2011.613875
  • Von Soest, T., Luhmann, M. i Gerstorf, D. (2020). The development of lone-liness through adolescence and young adulthood: Its nature, correlates, and midlife Outcomes. Developmental Psychology, 56(10), 1919–1934. https://doi.org/10.1037/dev0001102
  • Weiss, R. S. (1973). Loneliness: The experience of emotional and so-cial isolation. Cambridge, MA: MIT Press. https://psycnet.apa.org/re-cord/1974-22306-000
Fonte de datos: Dialnet