¿Puede el impacto de las estrategias de desarrollo docente de larga duración cambiar la cultura institucional y organizativa en educación superior?

  1. Madinabeitia Ezkurra, Alba 1
  2. Lobato Fraile, Clemente 1
  1. 1 Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
    info

    Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

    Lejona, España

    ROR https://ror.org/000xsnr85

Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X 2014-8801

Any de publicació: 2015

Títol de l'exemplar: Impacto y transferencia de la formación docente universitaria

Volum: 51

Número: 1

Pàgines: 127-147

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.697 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

Evidenciar l’impacte organitzatiu de les estratègies de desenvolupament docent (DD) és una necessitat per avançar en la tasca d’establir alternatives curriculars a l’ensenyament tradicional. L’article parteix del model proporcionat per Kirkpatrick per analitzar l’impacte del DD i presenta resultats d’una recerca sobre els efectes a nivell individual, així com organitzatiu i institucional, d’un programa ERAGIN per al desenvolupament de metodologies actives (MA). Mitjançant un enfocament qualitatiu, s’han utilitzat documents diversos, qüestionaris i entrevistes. La mostra està composta per 65 docents de la primera promoció del programa. L’estudi empíric presenta l’impacte d’aquesta formació en els conceptes sobre l’ensenyament i l’aprenentatge (EA) de docents, tant en l’enfocament que se’n fa, com en la capacitat per investigar la docència (scholarship of teaching and learning) o per liderar en àmbits docents. Són elements clau per conduir el canvi de nivells individuals a una dimensió més organitzativa i institucional.

Referències bibliogràfiques

  • Amstrong, E. G. (1997). «A hybrid model of problem-based learning». En: Boud, D. y Feletti, G. (eds.). The challenge of problem-based learning. Londres: Kogan Page, 137-150.
  • Angelo, T. A. y Cross, K. P. (1993). Classroom assessment techniques: A handbook for college teachers. 2.ª ed. San Francisco, CA: Jossey-Bass.
  • Barnett, R. (2000). «University knowledge in an age of supercomplexity». Higher Education, 40, 409-422.
  • Boyer, E. L. (1991). «The Scholarship of Teaching. From Scholarship Reconsidered: Priorities of the Professoriate». College Teaching, 39 (1), 11-13.
  • Bozeman, B. y Feeney, M. K. (2007). «Toward a useful theory of mentoring: A conceptual analysis and critique». Administration & Society, 39, 719-739.
  • Brew, A. (2007). «Evaluating academic development in a time of perplexity». International Journal for Academic Development, 12 (2), 69-72.
  • Eley, M. G. (2006). «Teachers’ conceptions of teaching, and the making of specific decisions in planning to teach». Higher Education, 51, 191-214.
  • Fernández, I. y Alkorta, I. (2014). «El aprendizaje activo como reto: Razones visibles e invisibles de una política de desarrollo docente en la UPV-EHU». En: Guisasola, Jenaro y Garmendia, Mikel (eds.). Aprendizaje basado en problemas, proyectos y casos: Diseño e implementación de experiencias en la universidad. Leioa: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 13-30.
  • Fernández, I.; Guisasola, G.; Garmendia, M.; Alkorta, I. y Madinabeitia, A. (2013). «¿Puede la formación tener efectos globales en la universidad?: Desarrollo docente, metodologías activas y currículum híbrido». Infancia y Aprendizaje, 36 (3), 387-400.
  • Fernández, I. y Márquez, D. (2014). «Formación docente, ¿un concepto en crisis?: Situación actual y tendencias emergentes en las universidades del Estado Español». En: Monereo, Carles (ed.). Enseñando a enseñar en la universidad: Sistemas alternativos de formación del profesorado. Madrid: Octaedro.
  • Fernández, I. y Palomares, T. (2010). «¿Cómo desarrollar un currículum universitario en la sociedad del conocimiento?: IKD, un modelo de desarrollo curricular en la Universidad del País Vasco». En: Balluerka, Nekane y Alkorta, Itziar (eds.). Desarrollo curricular de las nuevas titulaciones de grado. Leioa: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 13-36.
  • Freeth, D.; Hammick, M.; Koppel, I.; Reeves, S. y Barr, H. (2003). «A best evidence systematic review of interprofessional education: BEME Guide no. 9». Medical Teacher, 29 (8), 735-751.
  • Garmendia, M.; Barragués, J. I.; Zuza, K. y Guisasola, J. (2013). «Proyecto de formación de profesorado universitario de ciencias, matemáticas y tecnología, en las metodologías de aprendizaje basadas en problemas y proyectos». Enseñanza de las Ciencias, 30 (1), 61.
  • Gibbons, M.; Limoges, C.; Nowotny, H.; Schwartzman, S.; Scott, P. y Trow, M. (1994). The new production of knowledge. The dynamics of science and research in contemporary societies. Londres: SAGE.
  • Gibbs, G. (2004). «Mejorar la enseñanza y el aprendizaje universitario mediante estrategias insitucionales». Educar, 33, 11-30.
  • — (2009). «Developing students as learners: Varied phenomena, varied contexts and a developmental trajectory for the whole endeavour». Journal of Learning Development in Higher Education, 1, 1-12.
  • Gronn, P. (2000). «Distributed properties a new architecture for leadership». Educational Management Administration & Leadership, 28 (3), 317-338.
  • Guisasola, J. y Garmendia, M. (eds.) (2014). Aprendizaje basado en problemas, proyectos y casos: Diseño e implementación de experiencias en la universidad. Leioa: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 13-30.
  • Hutchings, P. y Shulman, L. (1999). «The Scholarship of teaching: New elaborations, new developments». Change: The Magazine of Higher Learning, 31 (5), 10-15.
  • Kirkpatrick, D. L. (1994). Evaluating training programs: The four levels. 2.ª ed. San Francisco, CA: Berrett-Koehler Publisers.
  • Lambert, L. (1998). Building leadership capacity in schools. Alexandria, VA: Association for Supervision and Curriculum Development.
  • Lobato, C. y Madinabeitia, A. (2011). «Perfiles motivacionales del profesorado ante la formación en metodologías activas en la universidad». Formación Universitaria, 4 (1), 37-48.
  • Madrid Izquierdo, J. M. (2005). «La formación y la evaluación docente del profesorado universitario ante el espacio europeo de educación superior». Educatio Siglo XXI, 23, 49-68.
  • Mcmillan, J. y Schumacher, S. (2005). Investigación educativa: Una introducción conceptual. 5.ª ed. Madrid: Pearson. Edición original: Research in Education: A conceptual introduction.
  • Norton, L.; Richardson, J.; Hartley, J.; Newstead, S. y Mayes, J. (2005). «Teachers’ beliefs and intentions concerning teaching in higher education». Higher Education, 50, 537-571.
  • Postareff, L.; Lindblom-Ylänne, S. y Nevgi, A. (2007). «The effect of pedagogical training on teaching in higher education». Teaching and Teacher Education, 23, 557-571.
  • Senge, P. M. (1990). The fifth discipline: The art and practice of the learning organization. Nueva York: Doubleday.
  • Shulman, L. (2000). «From minsk to pinsk: Why A scholarship of teaching and learning?». Journal of Scholarship of Teaching and Learning, 1 (1), 48-53.
  • Steinert, Y.; Mann, K.; Centeno, A.; Dolmans, D.; Spencer, J.; Gelula, M. y Prideaux, D. (2006). «A systematic review of faculty development initiatives designed to improve teaching effectiveness in medical education: BEME guide no. 8». Medical Teacher, 28 (6), 497-526.
  • Stes, A.; Min-Leliveld, M.; Gijbels, D. y Van Petegem, P. (2010). «The impact of instructional development in higher education: The state-of-the-art of the research». Educational Research Review, 5 (1), 25-49.
  • Taylor, K. y Colet, N. (2010). «Making the shift from faculty development to educational development». En: Saroyan, A. y Frenay, M. (eds.). Building teaching capacities in higher education: A comprehensive international model. Virginia: Stylus Publishing, 123-140.
  • Tejada, J. (2013). «Profesionalización docente en la universidad: Implicaciones desde la formación». Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC) [en línea], 10 (1), 170-184. http://rusc.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/view/v10n1-tejada/v10n1-tejada-es [Consulta: 12 diciembre 2013].
  • UPV/EHU (2010). Bases para el desarrollo curricular de las titulaciones oficiales de la UPV/EHU. Leioa: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 1-4.
  • Weimer, M. y Lenze, L. F. (1998). «Instructional interventions: A review of the literature on efforts to improve instruction». En: Perry, R. y Smart, J. (eds.). Effective teaching in higher education. Nueva York: Agathon Press, 205-240.
  • Wilkerson, L. y Irby, D. M. (1998). «Strategies for improving teaching practice: A comprehensive approach to faculty development». Academic Medicine, 73 (4), 387-396.
  • Zabalza Beraza, M. A. (2003). Competencias docentes del profesorado universitario: Calidad y desarrollo profesional. Madrid: Narcea.