Aproximación a la realidad actual del trabajo social en euskadi: una especial mirada al trabajo social en lengua vasca

  1. Berrio-Otxoa Otxoa de Angiozar, Miren Kontxesi
  2. Berasaluze Correa, Ainhoa
Revista:
Pedagogia i Treball Social

ISSN: 2013-9063

Any de publicació: 2011

Volum: 1

Número: 1

Pàgines: 122

Tipus: Article

DOI: 10.33115/UDG_BIB/PTS.V1I1.1545 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Pedagogia i Treball Social

Resum

Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps, clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma d�Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca recent. L�estudi posa de manifest la necessitat d�enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa, a judici nostre, per l�intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l�exercici professional. En aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre els agents de la pràctica professional i els agents de l�àmbit docent-investigador. En segon lloc, s�aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l�àmbit formatiu de la disciplina del treball social en llengua basca, a partir d�una primera anàlisi exploratòria. Arran dels diversos indicadors estimats, el basc, en l�àmbit formatiu del treball social, mostra un increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi el camí iniciat en l�àmbit formatiu, la implantació del basc en l�àmbit professional serà més ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l�ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i generar nous hàbits lingüístics.

Referències bibliogràfiques

  • Báñez, T. (2004). El trabajo social en Aragón. El proceso de profesionalización de una actividad feminizada. Tesis doctoral: <http://www.tdx.cbuc.es>.
  • Barbero, J.-M.; Feu, M. y Vilbrod, A. (2007). La identidad inquieta de los trabajadores sociales. Barcelona: Colegio Oficial de Diplomados/as en Trabajo Social y Asistentes Sociales de Cataluña.
  • Berasaluze, A. y Berrio-Otxoa, K. (2008). El ejercicio profesional del Trabajo Social hoy. Bilbao: Colegios Oficiales de Diplomados/as en Trabajo Social de Álava, Bizkaia y Gipuzkoa.
  • Berrio-Otxoa, K. y Berasaluze, A. (2006). «Revisión de investigaciones en torno al ejercicio profesional del Trabajo Social». Zaragoza: VI Congreso de Escuelas Universitarias de Trabajo Social.
  • Brezmes, M. (2008). El trabajo social en España. Murcia: Universidad de Murcia.
  • Castillo, A. (2008). «Presentación monografía “una educación de calidad”», Cuadernos de Trabajo Social, 21, 171-173.
  • Consorci per a la Normalització Lingüística i Direcció General de Política Lingüística (1995). Indexplà, Programa para el seguimiento y evaluación de planes y acuerdos de gestión lingüística.
  • Dominelli, L. y Macleod, H. (1999). Trabajo social feminista. Madrid: Cátedra.
  • Erkizia, J. (1992). «Gizarte lanaren euskarari buruzko hitzaldia», Zerbitzuan, 20-21, 31-40.
  • Estruch, J. y Güell, A.-M. (1976). Sociología de una profesión: los asistentes sociales. Barcelona: Península.
  • Fombuena, J. (2007). Trabajo social. Ideología, práctica profesional y sociedad. Barcelona: Colegio Oficial de Diplomados/as en Trabajo Social y Asistentes Sociales de Cataluña.
  • Genolet, A. et al. (2005). La profesión de trabajo social ¿cosa de mujeres? Buenos Aires: Espacio.
  • Grassi, E. (1989). La mujer y la profesión de asistente social. Buenos Aires: Humanitas.
  • Vázquez, O. (2005). «Planteamiento actual de la formación en Trabajo Social en España», Servicios Sociales y Política Social, 71, 9-21.
Fuente de los datos: Dialnet