Study of the uncertainties of Mediterranean Sea Climate Monitoring and Projections

Resum

L'objectiu principal de la present tesi consisteix en la caracterització de les incerteses dels productes observacionals i de les simulations numerics a Phora de reproduir la variabilitat climática al Mar Mediterrani. En primer Hoc, s'lian analitzat les capacitats de cinc xarxes d'observació marines a l'hora de reproduir l'evolució de la temperatura i la salinitat durant les darreres decades del segle XX i per al segle XXI al complet, així com la caracterització d'altres processos locals com la tassa formació d'aigües fondes a la conca occidental. Els resultats mostren que totes les xarxes son capaces de capturar correctament la mitjana de conca i les tendencies a llarg termini. Pel contrari, la tassa de formació d'aigües fondes a la conca occidental així com altres processos regionals son, en gran part, sobre o subestimáis per totes les xarxes. En segon Hoc, s'ha estudiat la incertesa d'un conjunt de simulations climátiques regionals per les darreres decades del segle XX. Específicament, s'han quantificat i analitzat les incerteses lligades a la caracterització d'un procés climatic clau com és la redistribució de calor i sal a la conca. A partir de la caracterització de la incertesa del conjunt, es mostra que les diferencies entre models son molt majors que la mitjan en el cas de la transferencia vertical de sal i en el cas de la transferencia de calor entre 0-150m i 150-600m. En capes inferiors, alguns models mostren una altra correlació entre ells, mentre altres no mostren cap concordanga amb cap deis altres models. Els mecanismes que governen aqüestes discrepancies entre models han estat estudiáis, mostrant que és complicat treure conclusions robustes en aquest sentit. Per últim, s'ha analitzat la fiabilitat en les estimes de la incertesa en les simulations numériques climátiques quan el nombre de simulations disponibles és limitat, dificultant la represent at i vit at de les estimations de la incertesa. En aquests casos, la incertesa total pot ser subestimada. En aquest sentit, es recomana usar un factor corrector per obtenir les estimations mes realistes de la incertesa. Aquest factor corrector ha estat deduit per al cas d'una o múltiples fonts d'incertesa i ha estat aplicat a un cas real: La reconstrucció del nivell del mar al Mediterrani a partir d'una serie de projections climátiques. En aquest estudi es mostra que la fiabilitat en les estimes de la incertesa de cada una de les fonts depén del nombre de simulations a partir de les quals es calcula la incertesa, així com a la importancia relativa de la incertesa de cada font respecte a la incertesa total. A partir d'aquests resultats, es pretén cridar l'atenció respecte ais problemes associats a les estimes de la incertesa quan el nombre de simulations disponible és limitat.