Factores descriptores de la intervención con familias especialmente vulnerables y sus sistemas amplios desde el trabajo socialla perspectiva del profesional

Resum

Introducció Les famílies en situació d’especial dificultat es troben, habitualment, involucrades de mode simultani amb diferents sistemes d’ajuda formal. Aquestes relacions sovint duren anys, inclús generacions, i aquesta cronificació genera sentiments de desesperança i desesperació, no tan sols en les famílies, sinó també en els professionals que treballen amb elles. Les pràctiques col·laboratives han demostrat la seva efectivitat en el treball social amb famílies, sent una manera d’involucrar activament tant als membres del sistema familiar com als professionals que conformen el macrosistema d’ajuda. Així, els treballadors socials poden desenvolupar aquestes pràctiques honrant l’experticitat del sistema familiar, respectant els seus desitjos i preferències, i acompanyant-les en el seu procés de canvi. Així mateix, resulta fonamental desenvolupar un treball cooperatiu i col·laboratiu amb la resta de professionals implicats, per a evitar la duplicació d’actuacions i contribuir al desenvolupament d’una intervenció holística, integral. Les pràctiques col·laboratives es nodreixen de diferents enfocaments teòrics, com l’enfocament narratiu, la intervenció centrada en solucions o la intervenció breu estratègica. Els factors comuns que expliquen el canvi en la intervenció sociorelacional resulten, així mateix, fonamentals en el desenvolupament d’un enfocament col·laboratiu. Així, l’aliança d’ajuda, la involucració dels membres del sistema familiar en el procés d’intervenció, la generació d’expectatives positives i la retroalimentació sistemàtica es converteixen en els pilars que sustenten un desenvolupament col·laboratiu exitós. . Contingut de la investigació El present estudi és descriptiu, i sorgeix de la necessitat de conèixer la perspectiva dels treballadors socials de serveis socials comunitaris bàsics de Mallorca, en relació al desenvolupament d’un enfocament col·laboratiu amb famílies en situació d’especial dificultat. Així, s’ha elaborat un Inventari per al Desenvolupament de Pràctiques Col·laboratives des del Treball Social amb Famílies en Situació d’Especial Dificultat, amb l’objectiu de conèixer el nivell d’importància i el nivell de realització que els participants (N=120) atorguen als diferents criteris d’intervenció inclosos en aquest inventari. A més, es pretén conèixer l’autoeficàcia percebuda i les expectatives d’èxit que tenen, així com els seus nivells d’engagement en el treball, per la qual cosa els participants van emplenar la Bateria d’Escales d’Expectatives Generalitzades de Control (BEEGC-20) i l’Enquesta de Benestar al Treball (UWES). . Conclusions Els resultats indiquen que la majoria dels treballadors socials valoren i realitzen en major mesura aquells criteris d’intervenció relacionats, d’una banda, amb qüestions bàsiques en el treball social de casos, com l’escolta activa, el respecte i l’empatia i, d’altra banda, amb criteris relacionats amb aspectes assistencials de la gestió de casos. Els criteris que, malgrat consideren molt importants, realitzen en menor mesura, es relacionen amb la retroalimentació sistemàtica, la formulació d’objectius clars i concrets, i l’interès per conèixer les expectatives de la persona/família (tant respecte al professional com al procés d’intervenció). Els criteris menys valorats i realitzats tenen a veure amb qüestions que impliquen processos reflexius en la relació d’ajuda, tant amb la família com amb la resta de professionals implicats. Aquests resultats ens permeten obrir nous camins per a contribuir al desenvolupament d’un enfocament col·laboratiu amb aquestes famílies des del treball social.